30/07/2022 – ALICANTE PLAZA

CALLOSA D’EN SARRIÀ. Ni retocat ni com a modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana. La Comissió d’Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana ha emès la declaració ambiental i territorial estratègica (DATE) desfavorable a la modificació puntual del Pla General de Callosa d’en Sarrià relativa a la creació de sòl urbanitzable sector Anibits-Margequivir, que contemplava, ja rebaixat, la construcció de 941 habitatges i un hotel amb 100 habitacions. El pla acumula fins a sis informes desfavorables, raó per la qual la comissió ha portat a declarar-ne la inviabilitat.

La raó que argumenta l’òrgan dependent de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural i Transició Ecològica és que “la proposta de la seua ordenació detallada a Callosa d’En Sarrià és plantejada inviable des de la perspectiva ambiental i territorial. El sector proposat era el mateix que es va proposar i aprovar en la revisió del Pla General de l’any 2006 com a sector 14 Anibits-Margequivir, aleshores la declaració d’impacte ambiental (DIA) en un primer moment va rebutjar la qualificació d’aquest sector com a urbanitzable, posteriorment, després d’una petició de l’Ajuntament , es va deixar aquest sector dins del Pla General, amb l’objectiu que abans de desenvolupar-se s’hauria d’avaluar ambientalment.

L’any 2014, el TSJ va declarar la nul·litat del Pla General pel que fa a aquest sector 14, deixant clar que aquest sector passava a ser no urbanitzable. L’Ajuntament de Callosa ja havia enviat a l’òrgan ambiental el projecte d’urbanització perquè fos avaluat ambientalment. Es va emetre un document dabast de data 23 de maig de 2014, on ja sanunciava la inviabilitat daquest sector tal com es proposava. En aquest document s’analitza com a alternativa 3, i es diu respecte: Són contraris al model territorial ia les DEUTs del Pla General vigent i discordants amb les directrius de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana relatives al paisatge, el patrimoni natural i els espais forestals així com les relatives a l’ocupació racional i sostenible del sòl i en particular a la directriu 79 “Infraestructura verda i creixement de sòl per a ús residencial”.

També se li va transmetre al seu dia a l’ajuntament callosí que l’alternativa seleccionada “no resulta ambientalment acceptable ja que els dos terços septentrionals del sector delimitat afecten terrenys amb un elevat valor paisatgístic i ambiental evidenciats per la pertinença simultània al Paisatge de Rellevància Regional PRR- 23 Depressions i Serra de la Vall de Gallinera a Castells de Castells” ia la Xarxa Natura 2000 de la LIC Serres de Ferrer i Bèrnia, i per tant cap intervenció no pot afectar els valors protegits.”

Tot i aquestes recomanacions, l’Ajuntament de Callosa va seguir endavant amb el pla urbanístic, encara que ho va modificar: es va passar dels 1.500 habitatges plantejats al principi, a no arribar ni als 1.000. Així, la nova proposta eliminava la gran quantitat de xalets unifamiliars, per donar prioritat a edificis de gran alçada, preveien dos camps de golf i un hotel de 80 places.

Ara a la fase de tramitació de la DATE, s’acumulen fins a sis informes desfavorables, que l’Ajuntament de Callosa no ha pogut esmenar. Destaquen les següents afectacions: paisatge, per afectació a Paisatges de Rellevància Regional, PRR-23 Depressions i Serra de la Vall de Gallinera a Castells de Castells, en afectar les Serra de Bèrnia i del Ferrer; Xarxa Natura 2000. Espècies protegides. Afecta la LIC “Serras del Ferrer i Bèrnia”; ordenació del territori, en superar els límits establert a l’ETCV de sòl segellat per al municipi; mobilitat, per vulnerar els principis de mobilitat sostenible i ocupació racional del sòl; risc d’inundacions, augmenta el risc d’inundacions en minvar el drenatge del sòl, caldria un estudi d’inundabilitat i, finalment, aigua. “No ha quedat demostrat que hi hagi prou recurs per subministrat suficient aigua, i la CHJ no ha pogut emetre l’informe favorable corresponent.

Per tot això, la comissió d’avaluació ambiental considera que el pla d’Anibits-Margequivir és “inviable”, tal com està plantejat, i el rebutja.

El pla urbanístic d’Anibits-Margequivivir compta amb el suport de tots els grups polítics de Callosa d’en Sarrià. I així ho han demostrat els diferents equips de govern, al seu dia de Compromís-PSOE i ara del PP. Tot i això, sempre ha tingut el rebuig dels grups ecologistes, que han demanat en reiterades ocasions la nul·litat del projecte.

FONT: Alicante Plaza

Amb les últimes declaracions de l’equip de govern a la premsa, les xerrades que han fet per a la població, i un tríptic a tot color que han estat repartint casa per casa, com si d’una immobiliària es tractara, l’ajuntament de Callosa d’en Sarrià posa en marxa un pla estratègic per tal de convèncer a la població i a la Conselleria d’Urbanisme i de Medi Ambient que la macroourbanització del PAI Aníbits-Margequivir és la solució a, entre altres coses, la migració de la joventut cap a altres països, la falta de treball i, el que resulta més complicat d’entendre, la millora ambiental de la zona on volen construir aquesta urbanització de luxe (zona protegida per la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea).

Des del col·lectiu Callosa Sostenible volem fer una crida al sentit comú del nostre ajuntament i fer-li les següents preguntes derivades d’algunes de les seues rotundes afirmacions:

• L’equip de govern afirma que ha fet una “històrica tasca de contenció urbanística” i ho utilitza com a argument per a defensar ara aquesta construcció. No serà més bé que el nostre poble no era d’especial interés per a les constructores, més ocupades aleshores en urbanitzar  la costa?
• També afirma que s’han perdut 400 habitants en 15 anys. Però, s’ha perdut població solament a Callosa, o és un indicador de la situació actual després de la bombolla  immobiliària per tot arreu del país?
• Si el projecte turístic, urbanístic i de protecció ambiental fóra tan respectuós i rellevant com diuen, l’haurien suspés els tribunals de justícia dues vegades, la darrera per unanimitat? Nosaltres no considerem que la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental a la que està supeditada tot el projecte) siga un simple tràmit, com l’ajuntament volgut fer-nos creure.
• No hi ha altres formes de desenvolupament d’un Pla General d’Ordenació Urbana, que no passe per fer  un PAI a 8 kms de Callosa, en una zona protegida mediambientalment per la Unió Europea?
• Diuen que seran habitatges “biològics”? Seran de fang i canyes?
• Si els compradors  han de ser  d’un alt  nivell adquisitiu, qui ens assegura que s’empadronaran ací  (per augmentar el cens) i no en una altra de les seues mega residències?
• Realment creu l’ajuntament que la fórmula per a resoldre els nostres problemes es tornar a cometre els mateixos erros de la Bombolla Immobiliària?

Sent un projecte doblement anul·lat pel TSJ, no s’entén com l’ajuntament no ha desistit abans en aquest propòsit i ha continuat una “fugida cap avant” que només provocarà més endeutament per al poble. Això sí, amb l’estratègia de culpabilitzar després, si la cosa va malament, a l’ecologisme “sectari”, com ells ens anomenen.

L’ecologisme és un moviment social amb uns fonaments ètics, que el que intenta és protegir el medi natural  promovent canvis en les activitats humanes que el perjudiquen, independentment que l’exerciten poques o moltes persones.

L’ecologisme, com nosaltres l’entenem, no tan sols intenta protegir el medi natural sinó que també emmarca dins dels seus ideals una transformació social i econòmica. I, aquest cas, és el que Callosa Sostenible porta anys intentant fer entendre als nostres governants, als de Callosa d’en Sarrià que és el nostre poble i el qual no volem veure afectat per aquest sistema de “progrés” mal entès.

Poc ètic ens sembla mantenir un conveni ( l’ajuntament  de Callosa) amb l’empresa Arquitectura i Construcción de Vanguardia, la qual és deutora amb les arques públiques (2.386.80’47€), quan sabem que per llei és prohibida la contractació amb morosos. Així mateix, tampoc ens semblaria molt ètic que la nova Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana no el rebutge doncs, estant els Verds en Compromís, Podem i el PSPV, dirà molt poc en favor de les noves pràctiques de regeneració democràtica: camps de golf i urbanitzacions de luxe per traure’ns de la crisi? Ajuntaments-Immobiliàries? Eixe és el “Pla”?

Callosa d’en Sarrià a 13 de gener de 2017

Vista des dels Anibits

LA MODIFICACIÓN PUNTUAL DEL PGOU DE CALLOSA D’EN SARRIÀ EN EL SECTOR ANIBITS-MARGEQUIVIR RECIBE INFORMES NEGATIVOS SECTORIALES EN LA FASE DE EVALUACIÓN AMBIENTAL ESTRATÉGICA.

EL DOCUMENTO DE ALCANCE, PRÓXIMO A SU EMISIÓN, DEBE DECLARAR LA INCOMPATIBILIDAD AMBIENTAL DE LA ACTUACIÓN URBANÍSTICA.

La propuesta del Ayuntamiento de Callosa d’en Sarrià de modificar la clasificación del sector Anibits-Margequivir, para que de nuevo fuera suelo urbanizable, y revertir la Sentencia del TSJCV de noviembre de 2014 que anuló el Plan Parcial y el PGOU de 2007 en ese sector, con el objetivo de construir más de 1.500 viviendas y dos campos de golf en las faldas de la Sierra Bernia, sigue su trámite ambiental en la Conselleria de Medio Ambiente. La documentación presentada en abril de 2015 por parte del Ayuntamiento ha sido informada ya por todas las administraciones sectoriales competentes. Esos informes facilitados por la Conselleria de Medio Ambiente a Ecologistas en Acción son en su mayor parte contrarios a esa reclasificación.

Así el Técnico de Gestión Forestal del Servicio Territorial de Alicante se corrobora en los informes desfavorables ya emitidos en 2006 y 2010 ante los diferentes Planes Parciales anulados por los tribunales, afirmando que “por las características de tipo de suelo, orografía, vegetación y fauna tiene una clara vocación forestal y debería estar clasificado como suelo no urbanizable y ser terreno forestal”. El informe de la Subdirección de Movilidad de la Dirección General de Obras Públicas, Transporte y Movilidad es también desfavorable, pues “contraviene el modelo de “ciudad compacta” preconizado por la Estrategia Territorial Europea, por la Ley 5/2014 de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de la Comunidad Valenciana, por la Estrategia Territorial de la Comuniad Valenciana, por la Estrategia Valenciana contra el Cambio Climático 2013-2020, por la Estrategia Española de Movilidad Sostenible, por la Estrategia Española de Sostenibilidad Urbana y Local y por la propia Ley Valenciana de Movilidad.”

La Jefa de Servicio de Infraestructura Verde y Paisaje de la Dirección General del Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje emite un informe desfavorable, afirmando que “la actuación tendrá una incidencia negativa en el paisaje del municipio de Callosa d’en Sarrià y en el de su entorno”, dado que la zona de actuación está incluida en el ámbito del Paisaje de Relevancia Regional PRR-23, en el LIC Serres de Ferrer i de Bèrnia y de la ZEPA Muntanyes de La Marina. Por tanto considera que “la actuación propuesta es incompatible con la infraestructura verde y el paisaje del ámbito”.

El Ayuntamiento de Benissa al igual que el de Altea rechazan la propuesta de la actuación urbanística en el sector Anibits-Margequivir. En el primer caso el Pleno de 9 de febrero de 2016 declara “incompatible la actuación con los valores ambientales y paisajísticos de la Sierra de Bèrnia” e insta a la Conselleria de la Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio a rechazar la misma. El Pleno del Ayuntamiento de Altea de 10 de diciembre de 2015 asímismo acordó “declarar perjudicial para la preservación de los valores ambientales de los municipios de Serra Bèrnia la actuación promovida por el Ayuntamiento de Callosa d’en Sarrià”.

Otras administraciones no se definen claramente ante la propuesta de actuación urbanística, caso del Organismo de Cuenca, la Dirección General del Medio Natural (aunque admite que la actuación, que ocuparía 100 ha del LIC y de la ZEPA, tendrá incidencia en la Red Natura 2000, por lo que será necesaria una evaluación específica de repercusiones en esa Red), el Servicio Territorial de Urbanismo de Alicante, etc. La EPSAR de forma incomprensible informa favorablemente el proyecto, a pesar de que las filtraciones en las conducciones a la Depuradora de Altea y el volumen que se generará en el sector (más de 1.000 m3/día) podrían saturar la capacidad de tratamiento de las aguas residuales de esa EDAR.

Ante este panorama el documento de alcance que deberá emitir la Dirección General de Evaluación Ambiental y Territorial, a través de la Comisión de Análisis Ambiental Integrado en las próximas fechas, no puede ser sino negativo a la propuesta del Ayuntamiento de Callosa d’en Sarrià. Sería difícil entender desde el punto de vista de la sostenibilidad ambiental y territorial otro pronunciamiento diferente, que abriera las puertas a esa propuesta descabellada.

Panoràmica de Bèrnia

La població alacantina de Callosa d’en Sarrià planeja una urbanització exclusiva de 1.500 habitatges, amb un hotel i un museu internacional en l’interior, en els vessants de la serra de Bèrnia, integrada en la Xarxa Natura 2000.

Amb la punxada de la bambolla immobiliària, molts dels senyors de la rajola van descendir als inferns atrapats pels deutes. Les urbanitzacions que tenyien de ciment espais naturals únics i reblien el territori van passar a millor vida. Es va firmar l’acta de defunció de l’urbanisme depredador.

Les imatges d’urbanitzacions i blocs de pisos a mig acabar van sentenciar una activitat que ara repunta, encara que sense excessos. No obstant això, projectes gestats durant el frenesí immobiliari encara es mantenen, i es volen portar endavant. És el cas de la urbanització de luxe plantejada sobre la serra de Bèrnia per l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa), governat per Compromís i PSPV-PSOE.

De l’època de la bambolla

La idea de la urbanització no és nova: l’origen es remunta a les acaballes de la dècada del 1990. Amb els populars governant en el municipi, es projecta una urbanització d’1,8 milions de metres quadrats. El complex residencial al més pur estil Marina d’Or concentra un hotel, un heliport, uns quants camps de golf i 2.178 habitatges de xalets unifamiliars. La situació escollida: els vessants de la serra de Bèrnia, a escassos quilòmetres d’Altea.

La tramitació de la urbanització es fa llavors a través d’un projecte d’adequació urbanística o d’actuació integrada (PAI), una figura urbanística polèmica. La mercantil Miragolf Playa SA, impulsora de l’actuació immobiliària i propietària del 96% del sòl, presenta el 2005 a l’Ajuntament governat llavors pels socialistes el seu projecte. L’actuació, que s’estima integrar en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que prepara el govern municipal, és situada en l’anomenat pla parcial Anibitis-Margequivir.

“En aqueix moment, la mercantil pressiona. Es va a aprovar la nova llei urbanística valenciana que impossibilitaria el projecte. I necessiten donar-hi llum verd ja”, recorda el portaveu d’Ecologistes en Acció al País Valencià, Carlos Arribas. El consistori adjudica al gener del 2006 l’operació urbanística, poc abans de l’entrada en vigor de la llei. Ho fa tan ràpid que el PAI s’autoritza abans que s’aprove de manera definitiva el PGOU. Tots els partits que integren l’Ajuntament –PP, PSPV-PSOE i, llavors, Boc- estan a favor de l’actuació. “És molt rar que tots sempre hi hagen estat d’acord. Més encara quan Compromís a Benissa està en contra del complex”, censura Arribas.

“Molts veïns no estàvem d’acord amb això. Ens semblava que no era gens necessari i hipotecava els nostres recursos durant molts anys”, relata Maribel. Fruit d’aqueix malestar, naix la plataforma Callosa Sostenible, que juntament amb Ecologistes en Acció esdevindran l’oposició visible al projecte en la població. L’entitat presentarà a partir de llavors desenes d’al·legacions al projecte, centrades en el fet que el projecte envaïa zones integrades en la Xarxa Natura 2000, una malla ecològica europea que comprén zones especials de conservació de la biodiversitat.

Després del recurs d’un particular, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) tomba a l’abril del 2009 el projecte. La justícia qualifica l’actuació municipal d’“il·legal”. I considera que hi ha hagut en l’aprovació “una desviació de poder”. La raó: es dóna llum verd al PAI abans que estiga resolt el PGOU.

Nou intent fallit

2010. El marmoló judicial i la crisi econòmica no són impediment perquè l’Ajuntament i la constructora ho tornen a intentar. I aquesta vegada amb el PP en l’alcaldia, encara que PSPV-PSOE i Bloc també ho protegeixen. Això sí, s’escomet una modificació de calat: es decideix impulsar a través de la gestió directa, és a dir, el promotor és l’Ajuntament. L’altre canvi és la renúncia a l’heliport, considerat una amenaça per a espècies protegides i en perill d’extinció que habiten la zona, com l’àguila cuabarrada.

Ecologistes en Acció acudeix als tribunals. En les seues al·legacions denuncia irregularitats en la tramitació, que s’incompleix el límit de pendent legal, que no s’incorpora un estudi de sostenibilitat econòmica i que hi ha contradiccions entre el projecte presentat i la llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.

Callosa Sostenible torna a presentar les seues. Argumenta que l’estudi ambiental que servia per a avaluar els efectes sobre la Xarxa Natura 2000 és caduc, perquè està datat el 2009. I alerten que la urbanització s’assenta en un 75% sobre sòls declarats Lloc d’Interés Comunitari (LIC) i Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA), que afecta espècies de plantes protegides, i que s’incompleix la llei de golf. El llavors alcalde, Batiste Savall (PP), defensa que només el 3% del projecte ocupa terrenys considerats LIC.

Reproducció virtual dels xalets

La polèmica se centra en si hi ha prou recursos hídrics per a construir el complex. La llavors portaveu del partit Cipal a Altea i ara líder valenciana de Ciutadans, Carolina Punset, assegura que no per les seues implicacions per a Altea. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) en un primer informe atorga la raó a Callosa Sostenible, però nou mesos després li la lleva. La clau és la legalització de tres pous que permeten proveir el municipi i la urbanització. La plataforma i la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat contesten aqueix informe nou amb un altre de la Universitat d’Alacant que teòricament el rebat.

A més, sobre l’empresa recauen ombres. “Es té la convicció que la relació entre la constructora i l’Ajuntament és molt estreta. Hi ha sospites que la mercantil va pagar festes del poble i va donar diners al consistori, però no ho hem pogut provar”, denuncia Arribas. L’empresa sí que té llaços sabuts amb el PP. El llavors edil popular del municipi, veí de Benimantell, Javier Vidal, participa en l’empresa juntament amb el seu germà. L’amo d’unes quantes òptiques i empresari “lligat al PP” –segons Arribas– Alfredo Castor Ulloa és un altre dels accionistes. La mercantil, a més, per aquella època tenia problemes retirats amb la Seguretat Social i Hisenda.

Tombat pel TSJ i revifat per l’esquerra

L’any 2014, el TSJ torna a creuar-se en el camí: tomba el projecte. Dóna la raó als ecologistes al·legant que va haver-hi irregularitats en el canvi de classificació del sòl pel fet de no haver-se de manera correcta l’avaluació ambiental. Però l’Ajuntament no hi cedeix. Firma un conveni amb la Miragolf SA, que passa a denominar-se Arquitectura y Construcción de Vanguardia (ACV), per la qual cosa aquesta es fa càrrec de sufragar els costos de la modificació del PGOU. Es fa abans de les eleccions, encara que l’arribada de l’esquerra al govern no canvia l’equació.

Projecció virtual del Museu a construir

El nou projecte redueix sensiblement les hectàrees i permet construir blocs de pisos. I, a més, s’hi afig la construcció d’una depuradora pròpia, un palau de congressos, tres restaurants, un minicentre comercial, un museu de 8.000 metres quadrats i un club esportiu. També es projecta la creació d’una fundació per a preservar la zona i impulsar el turisme cultural i ambiental. L’hotel que s’estima construir és de 7 estreles. Arquitectes com David Chipperfield dissenyen el complex. “La urbanització no afecta ni el 3% del LIC”, assegura Josep Savall, alcalde de la localitat (Compromís). “Si llevem les zones verdes i el camp de golf, no afecta ni l’1,4%”, recalca.

“És un model únic d’urbanització per la seua aposta per la sostenibilitat. No hi entraran cotxes de combustió. Hi haurà pàrquings subterranis i la gent pujarà a la part alta amb cotxes elèctrics”, afirma. Per a facilitar l’accés al mar, es crearà un Beach Club que disposarà d’un servei de transport regular. L’empresa donarà el 2,9% de les vendes dels immobles per crear la fundació, la qual cosa representa uns 29 milions d’euros. La meitat d’aqueixos diners aniran per a mantenir el museu que acollirà sales de pintura, escultura, art i música. L’altre 50% aniran destinats a la conservació del patrimoni cultural i natural.

La inversió estimada és de 700 milions d’euros, i es calcula la creació de 1.200 llocs de treball directes sostinguts durant 10 anys i 1.800 més d’indirectes. La cooperativa del poble, l’associació empresarial, la comunitat de regants i dues entitats més van signar una resolució de suport al projecte dijous passat durant la celebració del ple municipal. “És un projecte associat a l’urbanisme dispersador. Està allunyat del nucli urbà, per la qual cosa no té incidència positiva per al poble i consumeix molts recursos”, alerta Daniel Montiel, de Callosa Sostenible.

Ecologistes en Acció al·lega que l’actuació urbanística suposarà la desaparició d’hàbitats, no afavoreix el model compacte de ciutat defensat per la Unió Europea, incompleix la nova llei urbanística, entra en contradiccions greus amb l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana –marc legal amb què es regula el creixement dels municipis– i posa en perill espècies com l’àguila cuabarrada i el pi blanc. Així mateix, qüestionen l’empresa pel fet de figurar en la llista de morosos al fisc que va desvelar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, amb un deute de més d’1 milió d’euros.

“El projecte és una autèntica barbaritat urbanística que es fa sobre una serra verge “, resumeix Montiel. No obstant això, la decisió sobre si el projecte avança –i en quines condicions en el cas que s’hi done llum verd– depén de la Generalitat Valenciana. La seua Declaració d’Impacte Ambiental serà clau i marcarà el futur de la urbanització de luxe. La pilota està encalada en la teulada del Consell.

FONT: eldiario.es 17.1.2016

Plenari Callosa - Foto: El Mundo

• Cinco asociaciones suscriben un manifiesto a favor que el pleno respalda por unanimidad
• Ecologistes en Acció se opone al desarrollo de un sector que supondría recalificar 1,7 millones de metros cuadrados rústicos

El Ayuntamiento de Callosa d’En Sarriá convocaba un pleno extraordinario y urgente el jueves por la tarde en el que se aprobó por unanimidad prestar soporte explícito a un manifiesto cuyo contendido han acordado y firmado por las cinco entidades socioeconómicas más importantes del municipio. Un documento que defiende el desarrollo del PAI Anibits-Margequivir que fue dos veces tumbado por los tribunales.

Todos los grupos lo apoyaron y acordaron dar traslado del mismo a Conselleria, donde actualmente se encuentra el proyecto en fase de consultas a las administraciones afectadas. Se trató más de una declaración de intenciones que de una decisión efectiva, puesto que el Ayuntamiento está a la espera de recibir el Documento de Alcance que marcará las pautas sobre lo que es viable y lo que no.

El manifiesto está suscrito por los presidentes de la Cooperativa Agrícola, elConsell Regulador de la Denominació d’Origen «Nísperos de Callosa d’en Sarrià», la Associació d’Empresaris, el Consell Rector de Caixacallosa y la Comunitat General de Regants i Usuaris.

En el mismo, se defiende que la urbanización del sector «no provocará ninguna interferencia en la explotación agrícola» mientras que «supondrá diversificar el tejido productivo local». Tanto los firmantes como los miembros de la Corporación consideraron «adecuado» el modelo urbanístico y su propuesta de vertebración «buscando el enlace con la autopista». En la sesión plenaria, los dirigentes callosinos expusieron que el desarrollo del actual núcleo urbano es «mas que improbable» por la crisis.

La justicia tumbó en dos ocasiones el desarrollo del PAI, a raíz de la denuncia de un particular primero y de un grupo ecologista después. Sin embargo el alcalde Josep Saval aseguró que se trato de «un problema de tramitación», al faltar el informe de impacto ambiental, y no de contenido. Saval reiteró ante las dudas de los presentes que «el agua está garantizada», que el proyecto es «sostenible» y que, además, se había rebajado la densidad urbanística. Ya no se construirá 2.100 viviendas, sino 1.500 con un hotel de 80 plazas y dos campos de golf.

Ecologistes en Acció se opone al desarrollo de un sector que supondría recalificar 1,7 millones de metros cuadrados rústicos que pasarían a ser urbanizables. Su portavoz, Carlos Arribas, califica de «despropósito» el proyecto puesto que el 70% del suelo afectado está protegido como LIC o CEPA.

«Medioambientalmente es un desastre y económicamente también porque no hay demanda» mantiene Arribas quien también recuerda que parte de los terrenos son propiedad de la SAREB.

Además, el área de Urbanismo del Ayuntamiento de Altea como administración afectada ha emitido un informe negativo. Se muestra desfavorable porque el proyecto contempla que la EDAR alteana tendría que asumir las aguas negras de Anibits y el desdoblamiento de la carretera de Altea la Vella lo cual «es innecesario» y «una agresión a nuestro territorio».

FONT: El Mundo 16.1.2016

Panoràmica Serra Bèrnia - C.Martínez (El Mundo)

• L’Alt Tribunal va rebutjar de manera unànime el pla al novembre de 2014
• El PP va intentar en tres ocasions aprovar la modificació puntual del PGOU
• El nou govern (Compromís i PSOE) diu que no té constància de res
• Ecologistes en Acció critica la poca transparència i que prevalguin interessos privats

Font: El Mundo

El  Tribunal Superior de Justícia valencià ha estimat la demanda que va ser interposada contra l’aprovació del PAI Aníbits-Margequivir de Callosa d’en Sarrià al 2011. A més, també anul·la el PGOU que afecta al tot el sector 14 (del mateix PAI) que va ser aprovat al 2006.

En la espectacular Serra de Bèrnia, en el término municipal de Callosa d’En Sarrià, se cocina un nuevo atentado urbanístico, insistiendo en los errores que nos han llevado a la ruina. En un enclave especialmente protegido que alberga un fuerte renacentista, neveras y cuevas entre otras maravillas de un paisaje cultural y natural, hoy afortunadamente libre de urbanización.

Objetivo: recalificación de suelo para construir más de 2000 viviendas de lujo, un hotel y 2 campos de golf con el beneplácito, al parecer, de todo el espectro político municipal. Promotores privados por mero negocio y los públicos „eso dicen„ creyendo que con ello van a quitarse polvo de las alpargatas agrícolas, diversificando su monocultivo nisperero. Para conjurar las críticas, altas dosis de marketing internacional para vender el proyecto al exterior como lo que no es, y acallar las protestas del interior.

Este tipo de urbanización dispersa ha probado de sobra en nuestro país su ineficiencia, no sólo por atentar contra valores ecológicos y paisajísticos, sino también por generar fuerte dependencia del vehículo privado, causar aislamiento social e incrementar el coste de dotación y mantenimiento de los imprescindibles servicios públicos. Para colmo, en un territorio con recursos hídricos sobreexplotados.

Aquí, sin embargo, es el «glamour» del elenco de arquitectos escogidos lo que pone una nota de color excepcional. Nada menos que Zaha Hadid, David Chipperfield, Dominique Perrault, Souto da Moura o Rafael de la Hoz, entre otros. Los videos promocionales del proyecto ofrecen sorprendentes declaraciones de alguns de estos autores cuyo prestigio, en el ámbito profesional, no era ajeno a su proclamada sensibilidad hacia los valores ecológicos y sociales que ahora peligran.

Perrault, por ejemplo, sostiene que la creación arquitectónica puede mejorar el lugar a pesar de su impacto. Souto, por su parte, afirma estar encantado de promover una ciudad «andaluza» para turistas, mientras rechaza el término de arquitectura sostenible prefiriendo calificarla como arquitectura «adecuada»: un término que podríamos aceptar si no fuera porque aquí parece demasiado «adaptable». Las imágenes promocionales, ya vistas en la comarca „urbanización escalonada mirando al mar„ no casan para nada con sus palabras.

Con frecuencia se intenta descontextualizar la arquitectura del entorno físico y social, y aquí parece oportuno citar una reflexión reciente: «Que la arquitectura sea de más o menos calidad (?) no la exime en ningún momento de su profunda responsabilidad en un atentado de esta magnitud (Sobre La Manga del Mar Menor, Juan A. Sánchez Morales)». Parece que los proyectistas de Bèrnia no se sienten concernidos, dejando sin respuesta las apelaciones que la asociación Callosa Sostenible les ha dirigido individualmente.

¿Y las administraciones? El ayuntamiento de Callosa ha rechazado las alegaciones, lógicamente muy críticas, de diversas asociaciones y particulares. La Generalitat sigue su política de inhibición activa, deja hacer y bendice toda serie de disparates, contradiciendo su propia Estrategia Territorial (por ejemplo, aceptando en el marjal de Gandia una zona recreativa y campo de golf). Y finalmente, la Confederación Hidrográfica del Júcar no ve contradicción alguna en que la promotora perfore y extraiga caudales del acuífero sobreexplotado.

Como vemos, el «glamour» maquilla pero no salva las malas prácticas: el fondo inasumible de nuestro urbanismo subsiste, agravado con la reciente suavización de la normativa proteccionista, Ley de Costas incluida. Durante el boom, nuestras objeciones se despreciaban en nombre del «progreso y la actividad económica», y ahora, tras su explosión, en nombre de «la salida de la crisis». Esto no puede seguir así. Se impone que la Generalitat asuma su responsabilidad y dicte una moratoria urbanística sobre los proyectos en marcha, sea cual fuere su estado de tramitación.

Urge debatir públicamente y establecer un nuevo modelo supralocal, abandonando el crecimiento por el crecimiento, dejando definitivamente por superados los caprichos, lotería o bicoca por las circunstancias de cada término municipal. Es preciso reparar los daños de los excesos recientes, mejorando a la vez nuestros hábitats urbanos y rurales con criterios razonables. El buen urbanismo se presenta como una magnífica herramienta para ayudar a salir del pozo.

Más allá de los nísperos, las vistas al mar y los arquitectos estrella, por ejemplo.

Enllaç: http://www.levante-emv.com/opinion/2013/10/13/serra-bernia-atentado-glamour/1040956.html

Fonts de l'Algar - Foto: David Rodríguez

Nota de premsa de Callosa Sostenible publicada al diari Información:

Els ecologistes han arreplegat més d’un miler d’al·legacions contra el projecte de la Confederació

L’associació Callosa Sostenible ha presentat davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer CHX més d’un miler d’al·legacions per a anul·lar els permisos concedits a una empresa privada per a l’explotació de dos pous en l’aqüífer de Serrella-Xorta-Algar, en el terme municipal de Callosa d’en Sarrià.

Segons un comunicat oficial de l’organització ecologista, l’objectiu de l’empresa és vendre l’aigua per a una urbanització de luxe que es projecta en la serra de Bèrnia. El complex preveu construir més de 2000 xalets de luxe, dos camps de golf, un hotel, i zona comercial. El grup naturalista sosté, a més, que aqueixa zona està declarada Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i zona d’especial protecció d’aus (ZEPA).

«No s’entén com la Confederació ha admès a tràmit la sol·licitud de la concessió d’aigua a aquesta empresa, de dos pous sobre un aqüífer que ja aquesta sobreexplotat, segons la Confederació», assenyala el comunicat. «A més, segons la confederació, amb els recursos hídrics existents en el municipi ja hi hauria aigua suficient per a la urbanització. Per tant, no seria en cap cas necessari l’explotació d’aqueixos dos pous més, i menys per part d’una entitat privada que pot fer negoci de l’aigua en benefici propi i perjudici de tots», afig.

Callosa Sostenible esgrimeix cinc arguments bàsics per a rebutjar la iniciativa de la CHJ. El primer, perquè la concessió d’aigües subterrànies sol·licitada va a afectar a les dotacions existents i que la Comunitat General de Regants i Usuaris de Callosa d’en Sarrià ja gestiona. Les comunitats de regants de Callosa utilitzen els recursos hídrics subterranis dels Fonts de L’Algar, el sondeig de la Comunitat de Regants Font-Major-Sacs; i Els sondejos de l’entitat de reg Sat Torreta Segarra. «Aquests recursos, a més de per al reg s’utilitzen també per al proveïment urbà de Callosa d’en Sarrià i de la comarca de la Marina Baixa», assevera el comunicat.

El segon motiu del rebuig a la privatització d’aqueixos dos pous és de tipus formal, a causa que les coordenades d’ubicació dels pous no es corresponen amb les parcel·les descrites en l’anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província. El tercer argument és perquè, segons el col·lectiu. l’expedient incompleix el reglament de domini públic hidràulic.

La quarta raó dels ecologistes per a oposar-se al projecte és que els sondejos projectats se situen a l’interior d’espais protegits i pertanyents a la xarxa Natura 2000 (Lloc d’Importància Comunitària, Serrelles del Ferrer i Bèrnia, i zona d’especial protecció per a les aus, Muntanyes de la Marina) en procés de declaració com a zona d’especial conservació.

L’últim motiu que arrepleguen els ecologistes en les seues al·legacions és que el pla parcial del sector 14, que serveix de justificació per a la sol·licitud de la concessió d’aigües subterrànies, és un pla que ja va rebre una gran contestació social durant els períodes d’exposició pública durant els anys 2010 i 2011 i que està recorregut en els tribunals.

• Carta completa:
  • Versió en valencià
  • Versión en castellano
  • English version

L’Associació ciutadana Callosa Sostenible ha enviat una carta a cadascun dels arquitectes que participen al projecte de macrourbanització a la Serra de Bèrnia demanant-los què, com a professionals de renom amb obres que avalen el seu prestigi internacional, reconsideren la seua participació en este projecte, en base a les següents raons:

• Des de l’associació Callosa Sostenible, formada per ciutadans i ciutadanes de Callosa d’en Sarrià i altres pobles de la Marina Baixa, ens preocupem per un desenvolupament coherent i sostenible al nostre poble i a la resta de la comarca.
• El projecte s’emplaça a la Serra de Bèrnia, en una zona qualificada com a LIC (Lloc d’interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’ Especial Protecció per a les Aus) protegida dins del marc de la normativa europea en la Xarxa Natura 2000. Aquesta àrea forma part del municipi de Callosa d’en Sarrià, què s’ha mantingut aliè, fins al moment, a la pressió urbanística que pateixen altres municipis del voltant com Benidorm, La Nucia, Altea o l’Alfàs del Pi. Això li ha permès conservar el seu teixit urbanístic compacte, mantenint vives les estructures socials tradicionals i les relacions veïnals tan valorades en el context de globalització contemporani.
• Tota la comarca, la Marina Baixa, ha patit una construcció massiva en forma d’urbanització dispersa que, en primer lloc, ha destruït uns paratges d’un gran valor, tant per la seva riquesa ecològica com per la seva bellesa paisatgística, exhaurint els recursos hídrics per sobreexplotació. Però també ha deteriorat la qualitat de vida dels seus habitants per la manca de dotacions en equipaments, la pèrdua dels vincles socials i l’ús massiu de l’automòbil amb el consegüent abandonament dels serveis de transport públic. Considerem que el projecte Bernia serà un pas més cap a la destrucció del nostre patrimoni paisatgístic i cultural. El que aquest projecte planteja no és sostenible ni econòmicament, ni ecològicament, ni tampoc sociològicament. A hores d’ara, creiem que estan suficientment provats els desavantatges de la urbanització dispersa i la concentració de sòl monofuncional, en contraposició al bon funcionament de la ciutat compacta i diversa.
• No és equilibrada la construcció de més de 2000 habitatges de luxe en terrenys d’un municipi al que doblarien la població. Habitatges que, pel seu alt cost, no estan a l’abast de gairebé ningú dels qui hi viuen actualment. Res a dir de la poca adequació d’un camp de golf en una zona amb aquestes condicions climàtiques. Tampoc s’entén quin tipus de ciutat crearà una intervenció que es situa a diversos kilòmetres de qualsevol municipi existent i a la qual pretenien arribar en helicòpter. Ni com ni amb qui és o pot ser respectuosa una actuació d’aquestes característiques. No cal anar molt lluny per adonar-se’n que aquest projecte no respon a les necessitats reals de la majoria sinó als interessos econòmics d’uns pocs.
• El procés legal que s’ha seguit per a l’aprovació del pla parcial on aquest projecte s’inclou està ple d’irregularitats. Pel que fa al projecte Bernia, mai no s’ha exposat de manera transparent als ciutadans i ciutadanes. Les associacions Callosa Sostenible, Ecologistes en acció i la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat han presentat al•legacions a l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, així com més d’un miler de persones a nivell individual. També s’han presentat denúncies que encara estan pendents de resolució al Tribunal Superior de Justícia.
• I encara hi ha més: Un estudi de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant signat per D. Antonio Gil Olcina (exrector de la Universitat d’Alacant i actualment director de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant) trau a la llum dades que deixen en evidència la manipulació de dades de l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per justificar que existia recurs hídric suficient per a la construcció de dos camps de golf, més de 2000 habitatges de luxe i un hotel a Callosa d’en Sarrià.

Per tots aquests motius, hem demanat als arquitectes que reconsideren la seua participació en aquest projecte per a no veure tacat el seu nom i el seu prestigi professional.

A més a més, per al pròxim divendres 15 de febrer a les 19 hores, a la Casa de Cultura de Callosa d’en Sarrià, Callosa Sostenible projectarà els vídeos promocionals del projecte Bernia en els quals els arquitectes exposen breument quina serà la seua aportació Aprofitarem l’ocasió per a fer una reflexió-col·loqui i comptarem amb la participació de Dafne Saldaña, experta en arquitectura inclusiva i de gènere.