Recentment s’ha fet pública la decisió de l’ajuntament de Callosa d’en Sarrià per a demanar als ciutadans i ciutadanes del municipi un ús “racional” de l’aigua per aquesta sequera que patim i que, tal i com va fer públic la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aquest juliol del 2024, tant a la Marina Alta com la Marina Baixa ens han posat al damunt el color roig, és a dir, que estem en situació d’emergència (Informe de seguimiento de la sequía y la escasez, CHX) .

Fins aquí no hi hauria d’haver cap problema si no fos perquè l’aigua de la que parlem, l’aigua que surt (mecànicament, i no naturalment) de les Fonts de l’Algar, no és exclusiva per als callosins i les callosines, sinó que abasteix a gran part de la comarca bombejant aigua, de nit i de dia, al pantà de Guadalest.

Els pobles costaners, i més ara en estiu, consumeixen molta més aigua de la que pot consumir el poble de Callosa. I estes poblacions no tenen “restriccions” ni recomanacions d’ús racional de l’aigua? Doncs sembla que no, que són només els habitants de Callosa qui s’han “de nugar el cinturó”.

A la campanya de turisme de la Generalitat Valenciana ens han venut a totes que Benidorm és un exemple de gestió d’aigua… En fi, piscines, jardins, i una mitjana de 3 dutxes per persona i dia creiem que no avalen això. Òbviament no parlem de la gent que treballa a l’hostaleria i viu a Benidorm, sinó que parlem dels turistes i dels grans propietaris. - Benidorm duplica el consumo de agua en verano por la afluencia de turistas hasta los 45.000 m3 al día – Diari Información.

I mentrestant, aprovats el PAI La Serreta de La Nucia, amb uns 10.000 habitants (més que Callosa) amb platja artificial i cases de luxe al voltant del complex (que òbviament no són per als fills i filles del nucier o la nuciera de peu) i el PAI “Ensache Levante” de Benidorm on es contempla una gran quantitat de residències turístiques i hotels.

Les qüestions ací són: i l’aigua? Com es gestiona? Cal arribar a salar l’aqüífer de l’Algar? Es lleva de l’interior per a que vaja a totes estes barbaritats urbanístiques i turístiques? Es fa una dessalinitzadora per a que beguem aigua dessalinitzada quan podem beure aigua mineral del nostre paratge? Continuem portant gent rica de fora per a que s’instal·len a la nostra terra mentre els nostres fills i filles no poden trobar casa, i si la troben, no la poden pagar? Volem viure exclusivament servint al turista com si d’una Gran Terra Mítica es tractés, a costa del nostres bens naturals?

Des de Callosa Sostenible volem cridar a la població de la Marina Baixa, així com als seus governants, a fer una reflexió sobre aquestes i altres qüestions relacionades perquè si volem un futur per als nostres descendents aquestes agressions al nostre patrimoni han de parar i treballar en un nou model que siga més sostenible. L’enriquiment d’uns pocs a costa del patrimoni de totes no és una opció viable, com tampoc ho és anar portant cada dia més i més turistes, sense fi, quan ja no podem ni anar a gaudir del nostre riu Algar o de les nostres platges i cales degut a la massificació de turistes.

30/07/2022 – ALICANTE PLAZA

CALLOSA D’EN SARRIÀ. Ni retocat ni com a modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana. La Comissió d’Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana ha emès la declaració ambiental i territorial estratègica (DATE) desfavorable a la modificació puntual del Pla General de Callosa d’en Sarrià relativa a la creació de sòl urbanitzable sector Anibits-Margequivir, que contemplava, ja rebaixat, la construcció de 941 habitatges i un hotel amb 100 habitacions. El pla acumula fins a sis informes desfavorables, raó per la qual la comissió ha portat a declarar-ne la inviabilitat.

La raó que argumenta l’òrgan dependent de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural i Transició Ecològica és que “la proposta de la seua ordenació detallada a Callosa d’En Sarrià és plantejada inviable des de la perspectiva ambiental i territorial. El sector proposat era el mateix que es va proposar i aprovar en la revisió del Pla General de l’any 2006 com a sector 14 Anibits-Margequivir, aleshores la declaració d’impacte ambiental (DIA) en un primer moment va rebutjar la qualificació d’aquest sector com a urbanitzable, posteriorment, després d’una petició de l’Ajuntament , es va deixar aquest sector dins del Pla General, amb l’objectiu que abans de desenvolupar-se s’hauria d’avaluar ambientalment.

L’any 2014, el TSJ va declarar la nul·litat del Pla General pel que fa a aquest sector 14, deixant clar que aquest sector passava a ser no urbanitzable. L’Ajuntament de Callosa ja havia enviat a l’òrgan ambiental el projecte d’urbanització perquè fos avaluat ambientalment. Es va emetre un document dabast de data 23 de maig de 2014, on ja sanunciava la inviabilitat daquest sector tal com es proposava. En aquest document s’analitza com a alternativa 3, i es diu respecte: Són contraris al model territorial ia les DEUTs del Pla General vigent i discordants amb les directrius de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana relatives al paisatge, el patrimoni natural i els espais forestals així com les relatives a l’ocupació racional i sostenible del sòl i en particular a la directriu 79 “Infraestructura verda i creixement de sòl per a ús residencial”.

També se li va transmetre al seu dia a l’ajuntament callosí que l’alternativa seleccionada “no resulta ambientalment acceptable ja que els dos terços septentrionals del sector delimitat afecten terrenys amb un elevat valor paisatgístic i ambiental evidenciats per la pertinença simultània al Paisatge de Rellevància Regional PRR- 23 Depressions i Serra de la Vall de Gallinera a Castells de Castells” ia la Xarxa Natura 2000 de la LIC Serres de Ferrer i Bèrnia, i per tant cap intervenció no pot afectar els valors protegits.”

Tot i aquestes recomanacions, l’Ajuntament de Callosa va seguir endavant amb el pla urbanístic, encara que ho va modificar: es va passar dels 1.500 habitatges plantejats al principi, a no arribar ni als 1.000. Així, la nova proposta eliminava la gran quantitat de xalets unifamiliars, per donar prioritat a edificis de gran alçada, preveien dos camps de golf i un hotel de 80 places.

Ara a la fase de tramitació de la DATE, s’acumulen fins a sis informes desfavorables, que l’Ajuntament de Callosa no ha pogut esmenar. Destaquen les següents afectacions: paisatge, per afectació a Paisatges de Rellevància Regional, PRR-23 Depressions i Serra de la Vall de Gallinera a Castells de Castells, en afectar les Serra de Bèrnia i del Ferrer; Xarxa Natura 2000. Espècies protegides. Afecta la LIC “Serras del Ferrer i Bèrnia”; ordenació del territori, en superar els límits establert a l’ETCV de sòl segellat per al municipi; mobilitat, per vulnerar els principis de mobilitat sostenible i ocupació racional del sòl; risc d’inundacions, augmenta el risc d’inundacions en minvar el drenatge del sòl, caldria un estudi d’inundabilitat i, finalment, aigua. “No ha quedat demostrat que hi hagi prou recurs per subministrat suficient aigua, i la CHJ no ha pogut emetre l’informe favorable corresponent.

Per tot això, la comissió d’avaluació ambiental considera que el pla d’Anibits-Margequivir és “inviable”, tal com està plantejat, i el rebutja.

El pla urbanístic d’Anibits-Margequivivir compta amb el suport de tots els grups polítics de Callosa d’en Sarrià. I així ho han demostrat els diferents equips de govern, al seu dia de Compromís-PSOE i ara del PP. Tot i això, sempre ha tingut el rebuig dels grups ecologistes, que han demanat en reiterades ocasions la nul·litat del projecte.

FONT: Alicante Plaza

Les causes de l’incendi encara no es coneixen, i probablement mai les sabrem, però el que sí que sabem segur és que la mà de l’home, voluntària o involuntàriament, estan darrere, i que la causa més probable és que es tracte d’un incendi provocat.

El foc va cremar aproximadament 400 hectàrees, segons fonts oficials, d’una zona boscosa amb una gran diversitat d’hàbitats i una gran riquesa de fauna i flora que tardarà molts anys en recuperar-se. La catàstrofe hagués pogut ser encara molt més gran si no s’haguera aconseguit aturar el foc. Poblacions con Tàrbena i Bolulla s’hagueren vist amenaçades greument i altres zones d’alt valor ecològic com la Serra del Ferrer, el Coll de Rates, el Carrascar de Parcent i la Serra de Bèrnia en tota la seua integritat, podrien haver desaparegut completament si les condicions meteorològiques hagueren sigut més adverses o els mitjans d’extinció no hagueren pogut “fer-se” amb el foc.

Des de Callosa Sostenible volem denunciar públicament l’abandonament total en que es trobava la zona, amb camins i pistes forestals brutes i descuidades, amb línies elèctriques que creuaven entre els pins sense cap tipus de neteja, amb absència total de manteniment i mides de prevenció d’incendis per part de les administracions.

El mal estat de condicionament i de prevenció contra incendis en els que es trobava esta zona ha estat un dels principals factors que ha afavorit que l’incendi fóra tant violent i que ara tinguem que lamentar aquesta desgràcia i catàstrofe natural.

Volem advertir que l’estat d’abandonament no només es produeix en aquesta zona, sinó que totes les zones boscoses de la Marina Baixa es troben en el mateix estat. Paratges com la mateixa Serra del Ferrer en la zona que s’ha salvat de les flames, Ponotx a la zona d’Aitana, Xortà a la Serra de Serrella, el Puig Campana, la Serra Gelada o la Serra de Bèrnia als termes de Callosa d’en Sarrià, Altea, Benissa o Xaló, estan completament abandonats i, el dia que es produïsca un nou incendi, la catàstrofe es tornarà a repetir si no es prenen mesures immediatament. I aquesta situació no es produeix només a la nostra comarca, sinó comarca a comarca arreu de tot el País Valencià.

Des de Callosa Sostenible instem a les administracions locals, autonòmiques i estatals, a que cadascuna, dins de les seues competències, emprenguen accions immediates per a que una tragèdia així no es torne a produir al nostre país. Demanem un enduriment de penes contra els que provoquen els focs, que s’aclarisquen les causes dels incendis i pose fre a l’especulació amb la nostra terra per forts poders urbanístics i aquells que fan negoci amb els incendis, que s’activen plans per ajudar al conreu de secà, que tant efectiu és en crear zones que fan de tallafocs i permeten que els xicotets incendis no es convertisquen en grans i devastadors focs, i que s’invertisca en el manteniment dels nostres boscos.

Som conscients que els incendis són inevitables, però, amb les mesures de protecció adients i plans ambiciosos de prevenció d’incendis, les conseqüències podrien ser assumibles per la nostra societat i el nostre territori.

Emplacem a totes les administracions a que comencen a treballar d’immediat en els nostres municipis per a protegir les zones d’alt valor ecològic que encara tenim, malgrat els greus incendis de les últimes dècades i malgrat la forta pressió urbanística que ja ha fet desaparèixer tants i tant valuosos paratges del mapa de la nostra comarca.

Per al final deixem el més important: el nostre agraïment de tot cor la feina dels mitjans d’extinció i voluntaris que han participat en salvar la nostra terra.

Foto incendi Bolulla (Font: 112 GVA)

El equipo de gobierno del Ayuntamiento de Callosa d’en Sarrià aseguró ayer, a través de un comunicado, que el PAI Aníbits-Margequivir es crucial para el desarrollo estratégico del municipio. Un paso más en favor de este plan tras aprobar el pasado viernes en sesión plenaria, por unanimidad, su apoyo a un manifiesto de cinco de las entidades económicas más importantes del pueblo en el que se solicita que el Consell le dé el visto bueno. Actualmente, este PAI se encuentra en fase de consultas a las administraciones afectadas y el Consistorio está pendiente de recibir el Documento de Alcance.

Este plan parcial, que se pretende desarrollar sobre parte de la Sierra de Bernia, ha sido tumbado dos veces en los tribunales por la denuncia de un particular y de un grupo ecologista.

Ahora la actual corporación lo ve viable e, incluso, cuentan con el apoyo de las cinco empresas citadas, que son la Cooperativa Agrícola, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Nísperos de Callosa d’en Sarrià, la Associació d’Empresaris, el Consell Rector de Caixacallosa y la Comunitat General de Regants i Usuaris.

El equipo de gobierno –formado por una coalición de Compromís y del PSOE– apuntó que Callosa dispone de solo un 7% de porcentaje de terreno urbanizable, lo cual tilda de «mínimo», mientras que otras localidades, como Altea, cuentan con un 31%. Con el PAI dicen que aumentarían hasta un 12,5%. También detalló que la población de personas empadronadas ha descendido en 358 desde 1991, «mientras que en otras localidades como Polop se han incrementado un 133%». Por todo ello, el alcalde, Pep Saval, entiende que es vital este plan, que contempla 1.500 viviendas, un hotel de 80 plazas y un campo de golf.

FONT: Información 20.1.2016

Vine a la reunió informativa el divendres 23 de gener a les 19:15 h. a la Casa de Cultura de Callosa.

S’obren nous horitzons i perspectives per al creixement de #Callosa d’En Sarrià i la #MarinaBaixa.

El  Tribunal Superior de Justícia valencià ha estimat la demanda que va ser interposada contra l’aprovació del PAI Aníbits-Margequivir de Callosa d’en Sarrià al 2011. A més, també anul·la el PGOU que afecta al tot el sector 14 (del mateix PAI) que va ser aprovat al 2006.

En la espectacular Serra de Bèrnia, en el término municipal de Callosa d’En Sarrià, se cocina un nuevo atentado urbanístico, insistiendo en los errores que nos han llevado a la ruina. En un enclave especialmente protegido que alberga un fuerte renacentista, neveras y cuevas entre otras maravillas de un paisaje cultural y natural, hoy afortunadamente libre de urbanización.

Objetivo: recalificación de suelo para construir más de 2000 viviendas de lujo, un hotel y 2 campos de golf con el beneplácito, al parecer, de todo el espectro político municipal. Promotores privados por mero negocio y los públicos „eso dicen„ creyendo que con ello van a quitarse polvo de las alpargatas agrícolas, diversificando su monocultivo nisperero. Para conjurar las críticas, altas dosis de marketing internacional para vender el proyecto al exterior como lo que no es, y acallar las protestas del interior.

Este tipo de urbanización dispersa ha probado de sobra en nuestro país su ineficiencia, no sólo por atentar contra valores ecológicos y paisajísticos, sino también por generar fuerte dependencia del vehículo privado, causar aislamiento social e incrementar el coste de dotación y mantenimiento de los imprescindibles servicios públicos. Para colmo, en un territorio con recursos hídricos sobreexplotados.

Aquí, sin embargo, es el «glamour» del elenco de arquitectos escogidos lo que pone una nota de color excepcional. Nada menos que Zaha Hadid, David Chipperfield, Dominique Perrault, Souto da Moura o Rafael de la Hoz, entre otros. Los videos promocionales del proyecto ofrecen sorprendentes declaraciones de alguns de estos autores cuyo prestigio, en el ámbito profesional, no era ajeno a su proclamada sensibilidad hacia los valores ecológicos y sociales que ahora peligran.

Perrault, por ejemplo, sostiene que la creación arquitectónica puede mejorar el lugar a pesar de su impacto. Souto, por su parte, afirma estar encantado de promover una ciudad «andaluza» para turistas, mientras rechaza el término de arquitectura sostenible prefiriendo calificarla como arquitectura «adecuada»: un término que podríamos aceptar si no fuera porque aquí parece demasiado «adaptable». Las imágenes promocionales, ya vistas en la comarca „urbanización escalonada mirando al mar„ no casan para nada con sus palabras.

Con frecuencia se intenta descontextualizar la arquitectura del entorno físico y social, y aquí parece oportuno citar una reflexión reciente: «Que la arquitectura sea de más o menos calidad (?) no la exime en ningún momento de su profunda responsabilidad en un atentado de esta magnitud (Sobre La Manga del Mar Menor, Juan A. Sánchez Morales)». Parece que los proyectistas de Bèrnia no se sienten concernidos, dejando sin respuesta las apelaciones que la asociación Callosa Sostenible les ha dirigido individualmente.

¿Y las administraciones? El ayuntamiento de Callosa ha rechazado las alegaciones, lógicamente muy críticas, de diversas asociaciones y particulares. La Generalitat sigue su política de inhibición activa, deja hacer y bendice toda serie de disparates, contradiciendo su propia Estrategia Territorial (por ejemplo, aceptando en el marjal de Gandia una zona recreativa y campo de golf). Y finalmente, la Confederación Hidrográfica del Júcar no ve contradicción alguna en que la promotora perfore y extraiga caudales del acuífero sobreexplotado.

Como vemos, el «glamour» maquilla pero no salva las malas prácticas: el fondo inasumible de nuestro urbanismo subsiste, agravado con la reciente suavización de la normativa proteccionista, Ley de Costas incluida. Durante el boom, nuestras objeciones se despreciaban en nombre del «progreso y la actividad económica», y ahora, tras su explosión, en nombre de «la salida de la crisis». Esto no puede seguir así. Se impone que la Generalitat asuma su responsabilidad y dicte una moratoria urbanística sobre los proyectos en marcha, sea cual fuere su estado de tramitación.

Urge debatir públicamente y establecer un nuevo modelo supralocal, abandonando el crecimiento por el crecimiento, dejando definitivamente por superados los caprichos, lotería o bicoca por las circunstancias de cada término municipal. Es preciso reparar los daños de los excesos recientes, mejorando a la vez nuestros hábitats urbanos y rurales con criterios razonables. El buen urbanismo se presenta como una magnífica herramienta para ayudar a salir del pozo.

Más allá de los nísperos, las vistas al mar y los arquitectos estrella, por ejemplo.

Enllaç: http://www.levante-emv.com/opinion/2013/10/13/serra-bernia-atentado-glamour/1040956.html

Fonts de l'Algar - Foto: David Rodríguez

Nota de premsa de Callosa Sostenible publicada al diari Información:

Els ecologistes han arreplegat més d’un miler d’al·legacions contra el projecte de la Confederació

L’associació Callosa Sostenible ha presentat davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer CHX més d’un miler d’al·legacions per a anul·lar els permisos concedits a una empresa privada per a l’explotació de dos pous en l’aqüífer de Serrella-Xorta-Algar, en el terme municipal de Callosa d’en Sarrià.

Segons un comunicat oficial de l’organització ecologista, l’objectiu de l’empresa és vendre l’aigua per a una urbanització de luxe que es projecta en la serra de Bèrnia. El complex preveu construir més de 2000 xalets de luxe, dos camps de golf, un hotel, i zona comercial. El grup naturalista sosté, a més, que aqueixa zona està declarada Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i zona d’especial protecció d’aus (ZEPA).

«No s’entén com la Confederació ha admès a tràmit la sol·licitud de la concessió d’aigua a aquesta empresa, de dos pous sobre un aqüífer que ja aquesta sobreexplotat, segons la Confederació», assenyala el comunicat. «A més, segons la confederació, amb els recursos hídrics existents en el municipi ja hi hauria aigua suficient per a la urbanització. Per tant, no seria en cap cas necessari l’explotació d’aqueixos dos pous més, i menys per part d’una entitat privada que pot fer negoci de l’aigua en benefici propi i perjudici de tots», afig.

Callosa Sostenible esgrimeix cinc arguments bàsics per a rebutjar la iniciativa de la CHJ. El primer, perquè la concessió d’aigües subterrànies sol·licitada va a afectar a les dotacions existents i que la Comunitat General de Regants i Usuaris de Callosa d’en Sarrià ja gestiona. Les comunitats de regants de Callosa utilitzen els recursos hídrics subterranis dels Fonts de L’Algar, el sondeig de la Comunitat de Regants Font-Major-Sacs; i Els sondejos de l’entitat de reg Sat Torreta Segarra. «Aquests recursos, a més de per al reg s’utilitzen també per al proveïment urbà de Callosa d’en Sarrià i de la comarca de la Marina Baixa», assevera el comunicat.

El segon motiu del rebuig a la privatització d’aqueixos dos pous és de tipus formal, a causa que les coordenades d’ubicació dels pous no es corresponen amb les parcel·les descrites en l’anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província. El tercer argument és perquè, segons el col·lectiu. l’expedient incompleix el reglament de domini públic hidràulic.

La quarta raó dels ecologistes per a oposar-se al projecte és que els sondejos projectats se situen a l’interior d’espais protegits i pertanyents a la xarxa Natura 2000 (Lloc d’Importància Comunitària, Serrelles del Ferrer i Bèrnia, i zona d’especial protecció per a les aus, Muntanyes de la Marina) en procés de declaració com a zona d’especial conservació.

L’últim motiu que arrepleguen els ecologistes en les seues al·legacions és que el pla parcial del sector 14, que serveix de justificació per a la sol·licitud de la concessió d’aigües subterrànies, és un pla que ja va rebre una gran contestació social durant els períodes d’exposició pública durant els anys 2010 i 2011 i que està recorregut en els tribunals.

• Carta completa:
  • Versió en valencià
  • Versión en castellano
  • English version

L’Associació ciutadana Callosa Sostenible ha enviat una carta a cadascun dels arquitectes que participen al projecte de macrourbanització a la Serra de Bèrnia demanant-los què, com a professionals de renom amb obres que avalen el seu prestigi internacional, reconsideren la seua participació en este projecte, en base a les següents raons:

• Des de l’associació Callosa Sostenible, formada per ciutadans i ciutadanes de Callosa d’en Sarrià i altres pobles de la Marina Baixa, ens preocupem per un desenvolupament coherent i sostenible al nostre poble i a la resta de la comarca.
• El projecte s’emplaça a la Serra de Bèrnia, en una zona qualificada com a LIC (Lloc d’interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’ Especial Protecció per a les Aus) protegida dins del marc de la normativa europea en la Xarxa Natura 2000. Aquesta àrea forma part del municipi de Callosa d’en Sarrià, què s’ha mantingut aliè, fins al moment, a la pressió urbanística que pateixen altres municipis del voltant com Benidorm, La Nucia, Altea o l’Alfàs del Pi. Això li ha permès conservar el seu teixit urbanístic compacte, mantenint vives les estructures socials tradicionals i les relacions veïnals tan valorades en el context de globalització contemporani.
• Tota la comarca, la Marina Baixa, ha patit una construcció massiva en forma d’urbanització dispersa que, en primer lloc, ha destruït uns paratges d’un gran valor, tant per la seva riquesa ecològica com per la seva bellesa paisatgística, exhaurint els recursos hídrics per sobreexplotació. Però també ha deteriorat la qualitat de vida dels seus habitants per la manca de dotacions en equipaments, la pèrdua dels vincles socials i l’ús massiu de l’automòbil amb el consegüent abandonament dels serveis de transport públic. Considerem que el projecte Bernia serà un pas més cap a la destrucció del nostre patrimoni paisatgístic i cultural. El que aquest projecte planteja no és sostenible ni econòmicament, ni ecològicament, ni tampoc sociològicament. A hores d’ara, creiem que estan suficientment provats els desavantatges de la urbanització dispersa i la concentració de sòl monofuncional, en contraposició al bon funcionament de la ciutat compacta i diversa.
• No és equilibrada la construcció de més de 2000 habitatges de luxe en terrenys d’un municipi al que doblarien la població. Habitatges que, pel seu alt cost, no estan a l’abast de gairebé ningú dels qui hi viuen actualment. Res a dir de la poca adequació d’un camp de golf en una zona amb aquestes condicions climàtiques. Tampoc s’entén quin tipus de ciutat crearà una intervenció que es situa a diversos kilòmetres de qualsevol municipi existent i a la qual pretenien arribar en helicòpter. Ni com ni amb qui és o pot ser respectuosa una actuació d’aquestes característiques. No cal anar molt lluny per adonar-se’n que aquest projecte no respon a les necessitats reals de la majoria sinó als interessos econòmics d’uns pocs.
• El procés legal que s’ha seguit per a l’aprovació del pla parcial on aquest projecte s’inclou està ple d’irregularitats. Pel que fa al projecte Bernia, mai no s’ha exposat de manera transparent als ciutadans i ciutadanes. Les associacions Callosa Sostenible, Ecologistes en acció i la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat han presentat al•legacions a l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, així com més d’un miler de persones a nivell individual. També s’han presentat denúncies que encara estan pendents de resolució al Tribunal Superior de Justícia.
• I encara hi ha més: Un estudi de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant signat per D. Antonio Gil Olcina (exrector de la Universitat d’Alacant i actualment director de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant) trau a la llum dades que deixen en evidència la manipulació de dades de l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per justificar que existia recurs hídric suficient per a la construcció de dos camps de golf, més de 2000 habitatges de luxe i un hotel a Callosa d’en Sarrià.

Per tots aquests motius, hem demanat als arquitectes que reconsideren la seua participació en aquest projecte per a no veure tacat el seu nom i el seu prestigi professional.

A més a més, per al pròxim divendres 15 de febrer a les 19 hores, a la Casa de Cultura de Callosa d’en Sarrià, Callosa Sostenible projectarà els vídeos promocionals del projecte Bernia en els quals els arquitectes exposen breument quina serà la seua aportació Aprofitarem l’ocasió per a fer una reflexió-col·loqui i comptarem amb la participació de Dafne Saldaña, experta en arquitectura inclusiva i de gènere.

PROJECCIÓ del VÍDEO-REPORTATGE: “DEFENSANT LA TERRA AL PAÍS VALENCIÀ”

Emès en el programa LATITUDS de canal 33. Durada aprox. 25’.

CASA DE CULTURA de Callosa d’en Sarrià
Dimarts 14 de febrer de 2012, a les 19.30h.

Posterior xerrada-col·loqui  sobre la situació del  PAI ANIBITS-MARGEQUIVIR, amb la col·laboració de:  CARLOS ARRIBAS, coordinador d’Ecologistes en Acció al País Valencià i públic assistent.

ESPEREM LA TEUA ASSISTÈNCIA!

Organitza: Callosa Sostenible