Nota de premsa de Callosa Sostenible publicada al diari Información:
Els ecologistes han arreplegat més d’un miler d’al·legacions contra el projecte de la Confederació
L’associació Callosa Sostenible ha presentat davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer CHX més d’un miler d’al·legacions per a anul·lar els permisos concedits a una empresa privada per a l’explotació de dos pous en l’aqüífer de Serrella-Xorta-Algar, en el terme municipal de Callosa d’en Sarrià.
Segons un comunicat oficial de l’organització ecologista, l’objectiu de l’empresa és vendre l’aigua per a una urbanització de luxe que es projecta en la serra de Bèrnia. El complex preveu construir més de 2000 xalets de luxe, dos camps de golf, un hotel, i zona comercial. El grup naturalista sosté, a més, que aqueixa zona està declarada Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i zona d’especial protecció d’aus (ZEPA).
«No s’entén com la Confederació ha admès a tràmit la sol·licitud de la concessió d’aigua a aquesta empresa, de dos pous sobre un aqüífer que ja aquesta sobreexplotat, segons la Confederació», assenyala el comunicat. «A més, segons la confederació, amb els recursos hídrics existents en el municipi ja hi hauria aigua suficient per a la urbanització. Per tant, no seria en cap cas necessari l’explotació d’aqueixos dos pous més, i menys per part d’una entitat privada que pot fer negoci de l’aigua en benefici propi i perjudici de tots», afig.
Callosa Sostenible esgrimeix cinc arguments bàsics per a rebutjar la iniciativa de la CHJ. El primer, perquè la concessió d’aigües subterrànies sol·licitada va a afectar a les dotacions existents i que la Comunitat General de Regants i Usuaris de Callosa d’en Sarrià ja gestiona. Les comunitats de regants de Callosa utilitzen els recursos hídrics subterranis dels Fonts de L’Algar, el sondeig de la Comunitat de Regants Font-Major-Sacs; i Els sondejos de l’entitat de reg Sat Torreta Segarra. «Aquests recursos, a més de per al reg s’utilitzen també per al proveïment urbà de Callosa d’en Sarrià i de la comarca de la Marina Baixa», assevera el comunicat.
El segon motiu del rebuig a la privatització d’aqueixos dos pous és de tipus formal, a causa que les coordenades d’ubicació dels pous no es corresponen amb les parcel·les descrites en l’anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província. El tercer argument és perquè, segons el col·lectiu. l’expedient incompleix el reglament de domini públic hidràulic.
La quarta raó dels ecologistes per a oposar-se al projecte és que els sondejos projectats se situen a l’interior d’espais protegits i pertanyents a la xarxa Natura 2000 (Lloc d’Importància Comunitària, Serrelles del Ferrer i Bèrnia, i zona d’especial protecció per a les aus, Muntanyes de la Marina) en procés de declaració com a zona d’especial conservació.
L’últim motiu que arrepleguen els ecologistes en les seues al·legacions és que el pla parcial del sector 14, que serveix de justificació per a la sol·licitud de la concessió d’aigües subterrànies, és un pla que ja va rebre una gran contestació social durant els períodes d’exposició pública durant els anys 2010 i 2011 i que està recorregut en els tribunals.