Ahir va tindre lloc a la Casa de Cultura de Callosa d’en Sarrià una Taula Rodona organitzada per la Plataforma Callosa Sostenible, el col·lectiu Abusos Urbanístics NO i La Unió de Llauradors i Ramaders. L’acte va omplir l’aforament del saló d’actes, amb veïns i veïnes de Callosa i de tota la comarca de la Marina Baixa.
Els ponents van ser Enric Climent d’Abusos Urbanístics NO, Carles García de La Unió i Màxim Revilla alcalde de Parcent (la Marina Alta).
Enric Climent va destacar que la Llei Urbanística Valenciana, i especialment l’antiga LRAU, “és una llei injusta, de depredació del territori, que permet que no siga l’Ajuntament el que decideix el creixement d’un poble, sinó l’agent urbanitzador, que no mira pel benefici del poble sinó pel seu propi interés”.
Per la seua banda, Carles García destacà que “ja hi han vivendes de sobra per a viure en la Marina Baixa” i que “viure en un poble és un orgull“. A més, va aportar les dades que demostren que el País Valencià és “el que més CO2 ha emés a l’atmósfera en els últims 10 anys, en gran part per l’urbanisme desmesurat“. De fet, comentava que la pèrdua de sòl agrícola útil que s’ha perdut en els últims anys ha sigut de 4700 Ha en Alacant i 5600 Ha en València.
Finalment, l’Alcalde de Parcent, Màxim Revilla, que es va presentar a les passades eleccions per aturar diversos PAI’s al seu municipi, va destacar el caràcter definitiu de qualsevol urbanització, ja que una vegada construïda és irreversible. També va afirmar que edificar fora dels nuclis urbans “és crear guetos, és desestructurar el poble i a la gent”. A més enfatitzà la necessitat del recolzament social per a aturar els PAIs.
El públic assistent va estar molt participatiu. Davant la pregunta de com repercuteix en un poble un PAI com el previst a Callosa d’en Sarrià (Anibits-Margequivir), Enric Climent contestà que “ho fa negativament en tots els aspectes“. Mencionava que la gent que va a viure a aquestes urbanitzacions “no estan empadronades, i demanen, demanen…“, referint-se que l’Ajuntament Callosí només cobrarà d’aquestes persones els impostos de brossa i IBI, però que seran tots els habitants de Callosa, qui sí que estan empadronats, els que hauran de pagar totes les demandes que es facen des de la futura urbanització. Per una altra banda, Carles García contestava a una altra pregunta sobre el futur de l’agricultura, explicant que s’han de buscar noves alternatives per a canviar el model, que es poden fer moltes coses, com per exemple “fomentar la venda directa entre els llauradors i els clients” dels productes agrícoles i començar per fer-ho comarcalment.
Va destacar la intervenció d’un veí de la comarca que va plantejar el tema de la pèrdua de la terra: “quan els callosins no sigueu amos de la terra que xafeu sereu com els immigrants, i els amos seran ells“, intervenció que arrancà forts aplaudiments per part de tot el públic present. Màxim va afegir que “no és només la pèrdua material sinó la pèrdua de la identitat” el que porten els macro-projectes urbanístics.
