• Carta completa:
  • Versió en valencià
  • Versión en castellano
  • English version

L’Associació ciutadana Callosa Sostenible ha enviat una carta a cadascun dels arquitectes que participen al projecte de macrourbanització a la Serra de Bèrnia demanant-los què, com a professionals de renom amb obres que avalen el seu prestigi internacional, reconsideren la seua participació en este projecte, en base a les següents raons:

• Des de l’associació Callosa Sostenible, formada per ciutadans i ciutadanes de Callosa d’en Sarrià i altres pobles de la Marina Baixa, ens preocupem per un desenvolupament coherent i sostenible al nostre poble i a la resta de la comarca.
• El projecte s’emplaça a la Serra de Bèrnia, en una zona qualificada com a LIC (Lloc d’interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’ Especial Protecció per a les Aus) protegida dins del marc de la normativa europea en la Xarxa Natura 2000. Aquesta àrea forma part del municipi de Callosa d’en Sarrià, què s’ha mantingut aliè, fins al moment, a la pressió urbanística que pateixen altres municipis del voltant com Benidorm, La Nucia, Altea o l’Alfàs del Pi. Això li ha permès conservar el seu teixit urbanístic compacte, mantenint vives les estructures socials tradicionals i les relacions veïnals tan valorades en el context de globalització contemporani.
• Tota la comarca, la Marina Baixa, ha patit una construcció massiva en forma d’urbanització dispersa que, en primer lloc, ha destruït uns paratges d’un gran valor, tant per la seva riquesa ecològica com per la seva bellesa paisatgística, exhaurint els recursos hídrics per sobreexplotació. Però també ha deteriorat la qualitat de vida dels seus habitants per la manca de dotacions en equipaments, la pèrdua dels vincles socials i l’ús massiu de l’automòbil amb el consegüent abandonament dels serveis de transport públic. Considerem que el projecte Bernia serà un pas més cap a la destrucció del nostre patrimoni paisatgístic i cultural. El que aquest projecte planteja no és sostenible ni econòmicament, ni ecològicament, ni tampoc sociològicament. A hores d’ara, creiem que estan suficientment provats els desavantatges de la urbanització dispersa i la concentració de sòl monofuncional, en contraposició al bon funcionament de la ciutat compacta i diversa.
• No és equilibrada la construcció de més de 2000 habitatges de luxe en terrenys d’un municipi al que doblarien la població. Habitatges que, pel seu alt cost, no estan a l’abast de gairebé ningú dels qui hi viuen actualment. Res a dir de la poca adequació d’un camp de golf en una zona amb aquestes condicions climàtiques. Tampoc s’entén quin tipus de ciutat crearà una intervenció que es situa a diversos kilòmetres de qualsevol municipi existent i a la qual pretenien arribar en helicòpter. Ni com ni amb qui és o pot ser respectuosa una actuació d’aquestes característiques. No cal anar molt lluny per adonar-se’n que aquest projecte no respon a les necessitats reals de la majoria sinó als interessos econòmics d’uns pocs.
• El procés legal que s’ha seguit per a l’aprovació del pla parcial on aquest projecte s’inclou està ple d’irregularitats. Pel que fa al projecte Bernia, mai no s’ha exposat de manera transparent als ciutadans i ciutadanes. Les associacions Callosa Sostenible, Ecologistes en acció i la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat han presentat al•legacions a l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, així com més d’un miler de persones a nivell individual. També s’han presentat denúncies que encara estan pendents de resolució al Tribunal Superior de Justícia.
• I encara hi ha més: Un estudi de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant signat per D. Antonio Gil Olcina (exrector de la Universitat d’Alacant i actualment director de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant) trau a la llum dades que deixen en evidència la manipulació de dades de l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per justificar que existia recurs hídric suficient per a la construcció de dos camps de golf, més de 2000 habitatges de luxe i un hotel a Callosa d’en Sarrià.

Per tots aquests motius, hem demanat als arquitectes que reconsideren la seua participació en aquest projecte per a no veure tacat el seu nom i el seu prestigi professional.

A més a més, per al pròxim divendres 15 de febrer a les 19 hores, a la Casa de Cultura de Callosa d’en Sarrià, Callosa Sostenible projectarà els vídeos promocionals del projecte Bernia en els quals els arquitectes exposen breument quina serà la seua aportació Aprofitarem l’ocasió per a fer una reflexió-col·loqui i comptarem amb la participació de Dafne Saldaña, experta en arquitectura inclusiva i de gènere.

http://www.facebook.com/events/483057191751760/

El proyecto  contempla la construcción de 2178 viviendas, un campo de golf de 18 hoyos y otro campo de golf de prácticas, además de un hotel y un aparcamiento, en la Serra de Bèrnia.

El territorio sobre el que pretende instalarse el proyecto (tanto la urbanización como los campos de golf como las conexiones externas) está declarado casi en su totalidad (más del 70%) como Lugar de Interés Comunitario (LIC), con hábitats de carácter prioritario, y, además, está declarado Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA). Además, sobre dicho territorio, está reconocida por la Generalitat Valenciana la presencia de ejemplares de una especie vulnerable, el águila azor perdicera, así como de otras especies incluidas en el Anexo I de la Directiva de Aves.

El proyecto no fue sometido a evaluación de impacto ambiental, no se expuso a información pública el pertinente estudio de impacto ambiental ni se emitió la preceptiva declaración de impacto ambiental favorable.

Contra la aprobación provisional del Plan Parcial del sector Anibits-Margequivir y contra la aprobación definitiva, se han presentado dos recursos de reposición ante el ayuntamiento (24 de noviembre de 2010 y 31 de agosto de 2011) y todavía no han sido contestados.

FUNDAMENTOS DE DERECHO

1. La resolución aprobatoria del Programa de actuación integrada es nula en virtud de lo indicado en el artículo 62.e) de la ley 30/1992 al haberse dictado “prescindiendo total y absolutamente de procedimiento legalmente establecido o de las normas que contienen las reglas esenciales para la formación de la voluntad de los órganos colegiados”.
2. Dicha resolución se ha basado en un Informe del abogado Sánchez Santorio, repleto de falsedades e interpretaciones equivocadas, que, en la medida en que el Ajuntament de Callosa d’en Sarrià hace suyo dicho informe, son imputables del mismo modo a dicho ayuntamiento. A continuación se enumeran dichas incorrecciones:
   a.      No se ha sometido a información pública el estudio de sostenibilidad económica preceptivo (art 15.4 del real decreto legislativo 2/2008). Al ser de carácter preceptivo deberá completarse con el mismo antes de su aprobación definitiva.
   b.      Sobre la afección a la zona LIC y ZEPA se ha de recordar una vez más que durante la tramitación del Plan parcial no se ha realizado el estudio para evaluar las afecciones al LIC y a la ZEPA. En dicho estudio no se realiza evaluación del impacto ambiental sobre la zona ZEPA.
   c.       Se tergiversa el contenido de la resolución aprobatoria de la Declaración de impacto ambiental del Plan General: Se intenta validar el estudio de afección a la Red Natura como el preceptivo Estudio de impacto ambiental que no existió
   d.      Para eludir contestar a los recursos de reposición se alega que no se puede presentar recurso contra el Plan Parcial. Expresamente se pretende impedir al ciudadano el derecho a ejercer su derecho de presentar recurso contra una resolución.
3. El Plan Parcial se aprobó definitivamente sin haberse sometido a la preceptiva evaluación de impacto ambiental. Los “Instrumentos de ordenación del territorio” son proyectos que deben acompañarse de Estudio de Impacto Ambiental y someterse a Evaluación de Impacto Ambiental, según establece en su Anexo la ley valenciana Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental: “Anexo: Proyectos sujetos. Evaluación de impacto ambiental: (…) 8. Proyectos de infraestructura (…) g) Instrumentos de ordenación del territorio. Además, al ser zona tanto LIC como ZEPA, existe la obligación de someter a información pública dicho estudio de impacto ambiental conjuntamente con el Plan Parcial para elaborar consecuentemente la posterior declaración de impacto ambiental.
4. La evaluación ambiental a efectos de la red natura 2000 obvió la consideración del espacio como Zona de Especial protección para las Aves. La evaluación ambiental a efectos de la Red Natura 2000, se realizó considerando únicamente el espacio como Lugar de Interés Comunitario sin que se considerase su declaración como Zona de Especial Protección para las Aves “Montañas de la Marina”.
5. El ayuntamiento ha actuado discriminatoriamente sin regirse por el obligado principio de igualdad.
6. Se está fragmentando un proyecto para aprobarlo en dos momentos, circunstancia absurda por imposible y porque va contra la esencia de la evaluación de impacto ambiental. Es absurdo aprobar el Programa de Actuación Integrada (PAI) de una urbanización, en medio del monte, sin que exista ningún acceso cuando se reconoce que hay que evaluar ambientalmente todavía su acceso.
7. La red de conexión viaria, por ley, debería estar incluida en el proyecto de urbanización. El Programa de actuación integrada tiene una composición determinada y se puede aprobar o no aprobar, pero no se puede aprobar una parte y la otra no. Por otra parte, la separación que en la información pública se hizo del proyecto de urbanización y del proyecto de conexiones externas es irregular, ya que las conexiones externas deben incluirse en el proyecto de urbanización tal y como señala el artículo 349 del ROGTU (Decreto 67/2006, de 12 de mayo, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística).
8. El cálculo de las cargas de urbanización contenido en la Resolución es erróneo, ya que secontabilizan como cargas de urbanización los gastos de las conexiones externas, que se han quedado sin aprobar. Es evidente que si las conexiones externas no se han aprobado, no se puede aprobar unas cargas de urbanización para la ejecución de algo que no está aprobado.
9. Se ha omitido el trámite de la aprobación provisional del Programa de Actuación Integrada. Antes de la aprobación definitiva, debería haberse aprobado provisionalmente, y publicarlo en el Boletín oficial y, posteriormente, proceder a la aprobación definitiva y esto no se ha hecho.
10. No se puede aprobar el convenio urbanístico hasta que no esté aprobado el Programa de Actuación Integrada entero. Considerando que la totalidad del PAI no está aprobada (ya que falta la aprobación de su conexión externa) y considerando que las cargas de urbanización se han calculado incluyendo esta conexión exterior (que no está aprobada), de ninguna manera se puede aprobar el Convenio urbanístico de colaboración para el desarrollo y programación del Sector 14, ya que parte de los condicionantes contenidos en dicho convenio están sujetos a modificación (e incluso todo el proyecto podría desestimarse en caso de que ninguna alternativa para la conexión externa obtuviese declaración de impacto ambiental favorable).
11. El Programa de Actuación Integrada y el Convenio Urbanístico han sido diseñados exclusivamente para satisfacer las necesidades de dos de los propietarios, en detrimento del resto de propietarios y de los intereses generales del municipio: las mercantiles Complejo Residencial Fort de Bernia S.A. y Miragolf Playa S.A. (que en realidad son uno, ya que ambas empresas tienen el mismo domicilio y los mismos administradores).
12. La Administración se compromete a una serie de gastos tal y como se señala en esta Resolución: “los compromisos de inversión y gestión que contrae la administración a través de una consignación presupuestaria de carácter plurianual son los siguientes:

    111.675,20 € para la anualidad de 2011
    1.640.141,89 € para la anualidad 2012
    6.108.200,36 € para la anualidad 2013
    5.838.856,51 € para la anualidad 2014
    5.836.856,51 € para la anualidad 2015 y
    4.858.775,32 € para la anualidad 2016”.

    El ayuntamiento asume unos costes considerables (24 millones de euros) que, teniendo en cuenta la situación económica actual, no parecen apropiados ni rentables si tenemos en cuenta el desastroso balance del mercado inmobiliario de la comarca. Consideramos que dicho gasto en absoluto satisface los intereses generales de los habitantes de la localidad, que tienen necesidades más acuciantes que gastarse 24 millones de euros para construir dicha urbanización. El artículo 133 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local establece que: “la gestión económico-financiera se ajustará a los criterios de: Cumplimiento del objetivo de estabilidad presupuestaria, de acuerdo con lo dispuesto en la legislación que lo regule (…) y que la asignación de recursos, con arreglo a los principios de eficacia y eficiencia, se hará en función de la definición y el cumplimiento de objetivos”. Esta resolución que ahora se recurre no parece muy ajustada a estos criterios.

    Existe abundante jurisprudencia en el sentido de impedir que el desarrollo urbanístico favorezca a algunos propietarios en detrimento de los intereses generales del municipio.

Por todo lo expuesto, la asociación Callosa Sostenible pide al Ayuntamiento de Callosa d’en Sarrià que se declare nula la aprobación del Programa de Actuación Integrada y Convenio Urbanístico del Plan Parcial del Sector 14 «Anibits-Margequivir» y se retrotraiga el expediente administrativo hasta el inicio de la fase de exposición a información pública.

PROJECCIÓ del VÍDEO-REPORTATGE: “DEFENSANT LA TERRA AL PAÍS VALENCIÀ”

Emès en el programa LATITUDS de canal 33. Durada aprox. 25’.

CASA DE CULTURA de Callosa d’en Sarrià
Dimarts 14 de febrer de 2012, a les 19.30h.

Posterior xerrada-col·loqui  sobre la situació del  PAI ANIBITS-MARGEQUIVIR, amb la col·laboració de:  CARLOS ARRIBAS, coordinador d’Ecologistes en Acció al País Valencià i públic assistent.

ESPEREM LA TEUA ASSISTÈNCIA!

Organitza: Callosa Sostenible

“Construir dos milions de m2 en la Serra Bèrnia és un atemptat mediambiental que ens afecta a tots”

L’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, per unanimitat dels tres grups municipals que l’integren – Bloc Compromis, PP i PSOE- han aprovat de forma definitiva un macro-projecte urbanístic denominat Pla Parcial Anibits-Margequivir, pel qual es vol urbanitzar una superfície verge de la Serra de Bèrnia de quasi 2 milions de metres quadrats de sòl que limita amb el terme municipal d’Altea, que inclou més de 2000 xalets, un camp de golf i un hotel. La zona triada impacta visualment a Altea i és una zona declarada Lloc d’Interès Comunitari (LIC), zona d’especial protecció (ZEPA) i a poca distància d’una altra àrea d’especial protecció com és la zona humida del Riu Algar.

En un moment en la qual el mercat immobiliari està pràcticament enfonsat per la sobresaturació de l’oferta, l’Ajuntament de Callosa d’ en Sarrià “conscient de la necessitat de nous desenvolupaments turístics” vol promoure una brutal agressió ecològica contra la comarca que serà, a més, un negoci ruïnós i suïcida.

Per una altre costat, encara que el macro projecte es vol desenvolupar en el municipi de Callosa, aquest llinda directament amb el terme d’Altea perquè tenen intenció de canalitzar les seues aigües negres residuals de més de 5.000 hipotètics residents a la depuradora d’Altea i, a més, regar els prop de 100.000 m2 del camp de golf amb les aigües depurades d’Altea.

Callosa preserva en el seu Pla General d’Ordenació Urbana la quasi totalitat del seu terme municipal com a sòl agrícola i no obstant això, pretén abocar a Altea les seues aigües negres a una depuradora que es troba col·lapsada i incapaç de donar servei a la totalitat del municipi, on damunt, encara hi ha zones que no estan connectades.

La líder de CIPAL, Carolina Punset, explica que “a més de ser un autèntic atemptat ecològic en una de les zones mediambientalment més valuoses de la Marina Baixa, és irresponsable perquè contravé les bases del Pla Estratègic Territorial –en procés d’elaboració per part de la Conselleria de Territori- on la planificació urbanística i territorial deixa de ser qüestió particular de cada Ajuntament si afecta al conjunt de la comarca, com és el cas”.

La regidora ecologista va afegir que “resultaria paradoxal que mentre tots els partits d’Altea han abandonat la idea de construir una macro-urbanització entorn del riu Algar, ara toleren que ens construïsquen de manera salvatge una altra semblant a pocs metres de la qual es volia fer i visible únicament des del nostre municipi, no des del poble de Callosa.

Com el projecte ha estat aprovat de manera definitiva per Bloc-Compromis, PP i PSOE, la plataforma alteana CIPAL (Ciutadans Independents per Altea) es veu en l’obligació d’interposar recurs contenciós administratiu per a intentar lliurar a Altea d’un projecte que només beneficia l’interès particular d’uns pocs, enfront de l’interès general de la gran majoria de la comarca. “En aquesta batalla no estarem sols, ja que altres plataformes ciutadanes i ecologistes com Callosa Sostenible o Ecologistes en Acció estan també organitzant el moviment de resposta judicial i social contra aquest pla d’urbanització” va concloure Punset.

Un estudi de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant signat per D. Antonio Gil Olcina (exrector de la Universitat d’Alacant i actualment director de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant) trau a la llum dades que deixen en evidència la manipulació de dades de l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per justificar que existia recurs hídric suficient per a la construcció de dos camps de golf, més de 2000 habitatges de luxe i un hotel a Callosa d’en Sarrià.

El passat 19 de juliol de 2011, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre un informe favorable en relació amb la macrourbanització del sector Anibits-Margequivir del municipi de Callosa d’en Sarrià. En aquest informe (al que havien precedit dos informes desfavorables) es deia que el consum actual del municipi de Callosa d’en Sarrià està al voltant de 1.745.600 m3/any que sumant a la demanda generada per l’actuació objecte d’aquest informe dóna una demanda de 2.121.223 m3/any, la qual cosa és inferior a la demanda estimada per aquest organisme per a l’any 2015.

Des de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i la Plataforma ciutadana Callosa Sostenible s’ha descobert que en un estudi de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant signat per D. Antonio Gil Olcina titulat “Optimización de recursos hídricos y armonización de sus usos: El Consorcio de Aguas de la Marina Baixa” apareix que el 2008, el consum per a abastiment a Callosa d’en Sarrià el 2008 va ser de 1.799.782 m3.

Segons l’informe favorable del Comissari d’Aigües de 18 juliol 2011: “Demanda urbana: s’estima en un total de 375.623 m3/any, calculada considerant una dotació de 225 l / habitant i dia, i una ocupació de 2,1 habitants per les 2178 habitatges.”

“Segons les dades que consten en aquest Organisme el consum actual del municipi de Callosa d’en Sarrià està al voltant de 1.745.600 m3/any que sumant a la demanda generada per l’actuació objecte del present informe dóna una demanda de 2.121.223 m3 / any, la qual cosa és inferior a la demanda estimada per aquest organisme per a l’any 2015, que és d’uns 2.143.500 m3/any, per la qual cosa es dedueix que l’increment de demanda previst pot ser atès des de l’origen proposat. ”

Segons el Consorci d’Aigües de la Marina Baixa, tal com es reflecteix en l’Estudi de la Universitat, el consum per a abastiment a Callosa d’en Sarrià el 2008 ja va ser de 1.799.782 m3, no de 1.745.600 m3/any com diu la CHX.

D’aquesta manera la redacció que hauria d’haver fet el Comissari seria:

1.799.782 + 375.623 = 2.175.405 m3/any, la qual cosa és SUPERIOR a la demanda estimada per aquest organisme per al 2015, que és d’uns 2.143.500 m3/any, de manera que l’increment de demanda previst NO pot ser atès.

Cal destacar que en aquest mateix estudi hi ha una taula de consums dels municipis del Consorci amb les mateixes dades que utilitza el comissari, és a dir, totes les dades coincideixen excepte el de Callosa d’en Sarrià.

Ara, aquesta nova informació s’afegeix al recurs de revisió que la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat va presentar fa uns dies davant la CHJ a l’estimar que s’havien comès errors de càlcul pel que fa a les necessitats hídriques.

Bèrnia

El Govern Valencià pretén modificar la Llei 3/1993 forestal de la Comunitat Valenciana per a permetre el canvi d’ús de sòls forestals que hagen patit un incendi forestal.

Aquesta modificació tindria com a principal objectiu legalitzar l’abocador de Dosaigües, que des de 1998 arreplega els residus sòlids urbans de la comarca metropolitana de l’Horta. Una sentència del Tribunal Suprem va declarar en el seu moment il·legal aquest abocador per ocupar sòls forestals protegits, que van patir en part un incendi forestal en els anys 80 i tenien una classificació de sòl no urbanitzable protegit amb destinació a la repoblació forestal. Ara han autoritzat de nou l’ampliació de l’abocador en part en parcel·les forestals.

La modificació proposada per Isabel Bonig, consellera d’Infraestructures i Territori, entraria en col·lisió amb la normativa estatal (Llei de Montes) que prohibeix aquest canvi d’ús durant 30 anys per als terrenys forestals incendiats. L’única excepció que contempla és que el canvi d’ús estiguera previst amb anterioritat a l’incendi forestal, condició que no es compleix en aquest cas.

En conseqüència, excepcionar la regla general mitjançant una modificació legislativa per la porta de darrere obriria la “caixa de Pandora” i suposaria un greu precedent en la desprotecció dels terrenys forestals valencians.

Si entre tots posem en evidència la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient podem evitar la consumació d’aquest terrible atemptat al medi ambient, evitant que s’utilitze aquest colador legal per a permetre tot tipus d’excessos urbanístics que traguen profit dels incendis forestals.

Afig la teua firma a la petició dirigida a la consellera per a frenar abans que siga tard aquesta inacceptable reforma legal.

Anys de dècades de polítiques irresponsables estan acabant amb el patrimoni natural del País Valencià. Si aconseguim aturar aquesta reforma a temps frenarem el cada vegada més accentuat deteriorament del medi ambient valencià, posant límit a l’especulació urbanística que assola aquesta regió de l’Estat espanyol.

Per favor, firma per a evitar que continue la destrucció del nostre territori.

Signa per Bèrnia

Callosa Sostenible insta als ciutadans i ciutadanes a adherir-se per a mostrar el seu rebuig a la macro-urbanització+golf a la Serra de Bèrnia

La plataforma ciutadana Callosa Sostenible inicia una recollida de signatures per a demanar a l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià la protecció de la Serra de Bèrnia i la retirada del projecte de PAI del sector Anibits-Margequivir. Aquest macro-projecte preveu la construcció de 2178 habitatges, dos camps de golf, un hotel i un aparcament en una zona protegida de la Serra de Bèrnia, declarada d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d’Interès Comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

Cal recordar que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu intervindrà per a estudiar les irregularitats denunciades per diversos col·lectius ecologistes i plataformes ciutadanes, ja que no és concebible que l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià es faça endavant amb un projecte sense ni tan sols haver comprovat si afecta la integritat del lloc negativament. A més a més, l’informe de disponibilitat de recursos hídrics conté dades errònies, que fan que no es garantitze la disponibilitat d’aigua per abastir a la població de Callosa d’en Sarrià.

Per a la recollida de signatures i fomentar la participació ciutadana, Callosa Sostenible ha presentat un manifest, que amb el nom de “Anibits-Margequivir: Protegim la Serra de Bèrnia” insta als ciutadans i ciutadanes a signar per exigir la retirada del projecte de maro-urbanització, i mostrar la seua solidaritat amb els ciutadans i ciutadanes de la Marina Baixa.

Ja s’han arreplegat més de 500 signatures en els primers dies de recollida.

Manifest:
Els sotasignants ens adherim al següent manifest:
Anibits-Margequivir: Protegim la Serra de Bèrnia

Els ciutadans i ciutadanes de la Marina Baixa ens sentim profundament preocupats per les conseqüències ambientals, socials i econòmiques que tindrà la construcció del PAI Anibits-Margequivir a Callosa d’en Sarrià, amb més de 2000 cases, dos camps de golf, un hotel i un aparcament, en una zona verge de la Serra de Bèrnia: la ruïna d’un entorn de gran valor ecològic, on els recursos hídrics i el creixement sostenible no estan garantits, on es vulnera una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d’Interés Comunitari (LIC) i que suposarà la pèrdua d’un espai històric, expressió d’unes relacions ecològiques que els nostres avantpassats, i també nosaltres, hem modelat amb el nostre treball.

Per això, exercint lliure i democràticament el nostre dret d’opinió i manifestació, demanem a l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià LA RETIRADA D’AQUEST PROJECTE URBANÍSTIC i l’inici d’un debat ampli, profund i democràtic, que oriente el futur dels nostres pobles i de la nostra comarca.

DESCARREGAR FULLS PER A ARREPLEGAR SIGNATURES (PDF)

]]> http://www.callosasostenible.com/?feed=rss2&p=209 1 http://www.callosasostenible.com/?p=198 http://www.callosasostenible.com/?p=198#comments Sun, 02 Oct 2011 14:22:18 +0000 admin http://www.callosasostenible.com/?p=198 Nota de premsa

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu sol·licitarà a les autoritats espanyoles informació sobre el Pla urbanístic que pretén la construcció de 2178 habitatges, dos camps de golf, un hotel i un aparcament en una zona declarada d’especial Protecció per a les Aus i Lloc d’Interès Comunitari en la Serra de Bèrnia. Les autoritats competents hauran de tirar endavant amb el projecte només després d’haver comprovat si afecta la integritat del lloc negativament.

Així com han vingut denunciant la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i la Plataforma Callosa Sostenible, el projecte de macro-urbanització del sector Anibits-Margequivir, aprovat per l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, incompleix diverses directives europees. Tres quartes parts del terreny del PAI estan catalogades com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA “Muntanyes de la Marina”), inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. A més, la zona també és un Lloc d’Interès Comunitari (LIC “Serres de Bèrnia i el Ferrer”). Per això el Parlament Europeu demana els informes necessaris a les autoritats espanyoles per a estudiar si està incomplint-se la legislació europea en aquest PAI.

Ambdós col·lectius enviaren aquesta denuncia al Parlament Europeu fa quasi un any, i ara es mostren satisfets de que aquest organisme s’haja posat en marxa doncs “són moltes les irregularitats que hi ha en aquest projecte”.

La Comisión Europea intervendrá para estudiar las irregularidades denunciadas en el PAI de Callosa d’en Sarrià

Término municipal de Callosa d’en Sarrià. En naranja LICs y ZEPAs. Delimitado en amarillo el Plan Parcial del Sector Anibits-Magerquivir.

La Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo solicitará a las autoridades españolas información sobre el Plan urbanístico que pretende la construcción de 2178 viviendas, dos campos de golf, un hotel y un aparcamiento en una zona declarada de especial Protección para las Aves y Lugar de interés Comunitario en la Serra de Bèrnia. Las autoridades tendrán que seguir adelante con el proyecto sólo después de comprobar que no afecta negativamente a la integridad del lugar.

Tal como han venido denunciando la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat y la Plataforma Callosa Sostenible (www.callosasostenible.com), el proyecto de macro-urbanización del sector Anibits-Margequivir, aprobado por el Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, incumple diversas directivas europeas. Tres cuartas partes del terreno del PAI están catalogadas como Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA “Muntanyes de la Marina”), incluida dentro de la Red Natura 2000 de la Unión Europea. Además, la zona también es un Lugar de Interés Comunitario (LIC “Serres de Bèrnia i el Ferrer”). Por estos motivos la Comisión Europea pedirá los informes necesarios a las autoridades españolas para estudiar si se está incumpliendo la legislación europea en este PAI.

El proyecto no tiene en cuenta la clasificación del territorio como Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) ni, por tanto, su protección, con lo que incumple lo establecido en la legislación europea, ya que se ha omitido la clasificación del espacio como ZEPA y no se ha hecho ni un mínimo estudio sobre las afecciones.

No sólo eso, sino que el Ayuntamiento reconoce que no se han valorado los efectos como zona ZEPA en la contestación de las alegaciones presentadas contra el proyecto, en las que afirma que: “El Estudio Ambiental de Afecciones realizado considera tanto la presencia de hábitats, en tanto que LIC, como la de determinada avifauna de interés particular”. El ayuntamiento sometió a información pública un documento no actualizado a sabiendas de que tanto legalmente como por orden expresa de la Conselleria y de la Declaración de impacto ambiental del Plan General debería contener el estudio sobre las afecciones a la Red Natura 2000 (LICs y ZEPAs). Al no tener en cuenta la existencia de la ZEPA “Muntanyes de la Marina”, el estudio ambiental no ha analizado las repercusiones del plan parcial sobre dicha ZEPA, incumpliéndose lo dispuesto en el artículo 6.3 de la Directiva 92/43/CEE.

Por otra parte, no se acredita la protección de los hábitats prioritarios contenidos en el Lugar de Interés Comunitario (LIC “Serres de Bèrnia i el Ferrer”): El espacio donde se pretende la actuación, contiene dos hábitats de interés comunitario de carácter prioritario: 6110 “Prados calcáreos o basófilos de Alysso- Sedion albi” y 6220 “Zonas subestépicas de gramíneas y anuales del Thero-Brachypodietea”.

Igualmente, no se han tomado medidas para proteger al águila azor perdicera. El Proyecto oculta deliberadamente tanto la “vulnerabilidad” del águila azor perdicera como su presencia en la zona. En la zona donde pretende desarrollarse el proyecto nidifica el Águila azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), catalogada como vulnerable en el Catálogo Valenciano de Especies de Fauna Amenazadas (Decreto 32/2004), y como vulnerable en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas). Además, el águila perdicera figura con el nº 66 dentro del Anexo I de la Directiva 79/409/CEE, Directiva del Consejo de 2 de abril de 1979 relativa a la conservación de las aves silvestres.

El Ajuntament de Callosa d’en Sarrià ha incumplido el derecho comunitario por exponer a información pública y aprobar un proyecto de urbanización de más de 2000 viviendas y dos campos de golf sobre un espacio que es ZEPA y LIC.

A més, l’Ajuntament i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer realitzen un càlcul incorrecte de les dades per a donar llum verda a l’execució del projecte.

El passat 10 d’agost l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià va aprovar definitivament del Pla Parcial del sector 14 «Anibits-Margequivir». El projecte contempla la construcció de 2178 habitatges, un camp de golf de 18 clots i un altre camp de golf de pràctiques. A més d’un hotel i un aparcament.

Després d’estudiar la documentació queda demostrat el Pla parcial del sector 14 «Anibits-Margequivir» no disposa dels recursos hídrics suficients per a la seua execució.

Per una part, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no es pronuncia expressament sobre l’existència d’aigua suficient per abastir a la població, ja que la resolució del 18 de juliol del 2011 de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no es tracta en puritat “d’un pronunciament exprés sobre la disponibilitat de recursos hídrics” i més quan aquesta Resolució fa una important salvetat: “sin perjuicio de las determinaciones que, como consecuencia de estudios más detallados o nueva documentación, se puedan establecer en las autorizaciones que preceptivamente, en su caso, se deben obtener de este Organismo”, al mateix temps que fa constar l’existència de dos Informes amb caràcter desfavorable (21 de novembre de 2008 i 1 d’octubre de 2010). Aquesta resolució, a més, aclareix al final que: “el presente escrito no presupone autorización administrativa para realizar obras”. Observeu que diu “el present escrit” i no es refereix a ell com un “informe” i, a més, reconeix implícitament que no és l’informe obligatori que en el seu cas pressuposaria l’autorització de la CHX per a realitzar obres. És a dir, no es pot dir clarament que es disposa d’un pronunciament exprés de l’òrgan de conca sobre la disponibilitat de recursos hídrics.

D’altra banda, la Resolució de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de data 18 de juliol de 2011 relativa al sector Anibits-Margequivir conté greus omissions i una valoració inadequada dels recursos hídrics necessaris:

1. Aquesta Resolució assenyala que: “el consumo actual del municipio de Callosa d’en Sarrià está en torno a los 1.745.600 m³ al año, que sumando a la demanda generada por la actuación objeto del presente informe da una demanda de 2.121.223 m³ al año, lo cual es inferior a la demanda estimada por este organismo para el año 2015 que es de unos 2.143.500 m³ al año, por lo que se deduce que el incremento de demanda previsto puede ser atendido desde el origen propuesto”.

2. Aquest paràgraf conté un raonament amb una conclusió errònia, a la qual s’ha arribat sobre la base de dues premisses falses, ja que, d’una banda, la demanda futura generada pel Sector Anibits-Margequivir s’afegeix a la demanda present del nucli de Callosa i, per una altra banda, el càlcul de les necessitats hídriques del Sector Anibits-Margequivir s’ha calculat molt a la baixa i sense tindre en compte altres consums (per exemple l’hotel i el camp de golf de pràctiques).

2.1. La demanda present, amb la població actual, xifrada en 7.888 habitants (segons l’INE) no té res a veure amb la demanda futura, amb independència que es construesca o no construesca la urbanització del sector Anibits-Margequivir.

El Pla General d’Ordenació Urbanística xifra en 23.166 habitants la població futura del municipi (dels quals 4574 serien els habitants del sector Anibits-Margequivir). És evident que si 7888 habitants actuals consumeixen al voltant dels 1.745.600 m³ l’any, completada la construcció de les urbanitzacions previstes es sobrepassarà amb escreix la demanda estimada per la CHJ que és de 2.143.500 m³ l’any.

Si es compleixen els plans de l’ajuntament, quan la urbanització del sector Anibits-Margequivir s’haja construït, ja estaran construïdes en el municipi les següents urbanitzacions, totes elles amb tràmits administratius més avançats que el Sector Anibits-Margequivir: Urbanització Santa Clara (anterior al PGOU), urbanització Almèdia (anterior al PGOU), urbanització Sierra Verde (anterior al PGOU), Sector Pinets, Planet, Armaig, Centre Hípico, l’Ofra i La Rodeta.

Totes aquestes urbanitzacions, que previsiblement, per la seua situació administrativa, han de resoldre’s abans que la corresponent al sector Anibits-Margequivir, generaran una població afegida a l’actual de Callosa d’en Sarrià que no ha sigut quantificada al considerar si la demanda hídrica del sector Anibits-Margequivir pot ser atesa o no amb els recursos disponibles.

2.2. En quantificar el consum anual d’aigua del sector Anibits-Margequivir s’han considerat els 2178 habitatges a 2,1 habitants per habitatge serien 4574 habitants i 225 litres/dia per habitant, amb la qual cosa, la CHX estima el consum en 375.623 m³ a l’any (2.121.223 m³ l’any menys els 1.745.600 m³ a l’any que actualment es consumeixen).

En aquest càlcul, s’han omés altres consums:

• Els de l’Hotel compost per 60 viles i 80 habitacions (a 320 habitants/dia generarien un consum de 26.280 m³ a l’any).
• Els de l“Àrea lúdico-esportiva”, amb locals comercials i de restauració: Consum no quantificat.
• Els jugadors de golf que no visquen en la urbanització ni estiguen allotjats en l’hotel també generaran un altre consum no quantificat.
• Els 1500 treballadors estimats per l’ajuntament en la seua nota de premsa (si no són tots residents en Callosa d’en Sarrià) també generaran un consum d’aigua durant la seua jornada laboral que tampoc ha sigut quantificat.

3. Per una altra banda, les necessitats de recurs hídric per als camps de golf estimades en la Resolució de la CHX de 18 de juliol de 2011 no s’ajusten a la realitat, ja que, d’una banda, no només es tracta d’un camp de golf, sinó de dos i, per altra, el volum d’aigua necessari per al reg és molt més gran que el calculat.

3.1. La Resolució no preveu en cap moment l’existència d’un segon camp de gol (“Camp de pràctiques”) que figura en el projecte i, per tant, també necessitarà reg.

3.2. El consum d’aigua per a reg d’un camp de golf (segons nombrosa literatura tècnica sobre això) està calculat en uns 500.000 m³ a l’any, per a camps de golf de 18 forats i entre 40 i 50 Ha de superfície. El camp de golf referenciat disposa també de 18 forats, però té 60 Ha de superfície, de manera que, segons aquests barems tècnics, necessitaria un volum d’aigua superior als 600.000 m³ anuals.

3.3. A més, segons l’estudi paisatgístic, apareixen diversos estanys dins del camp de golf, que també han de disposar d’una quantitat considerable d’aigua no quantificada i, a més, hi haurà pèrdues d’aigua per filtracions i evaporació.

3.4. Si considerem que en aquesta resolució de la CHX, únicament s’estima en 273.000 m³ anuals el recurs hídric necessari per al camp de golf, tenim que aquesta quantitat només suposa el 45% del consum real d’aquest camp de golf i, a més, s’ha eludit quantificar les necessitats hídriques del camp de golf de pràctiques i dels estanys.

Així doncs, tenint en compte que el document redactat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (afegit a l’expedient i document imprescindible per a l’aprovació d’aquest pla parcial) conté greus omissions, càlculs incorrectes i una valoració inadequada sobre la disponibilitat de recursos hídrics, la resolució d’aprovació del pla parcial es tractaria, per tant, d’un acte nul de ple dret (art. 62. de la Llei 30/1992).

Callosa d’en Sarrià, 21 de setembre del 2011
Nota de premsa